En el cas del coronavirus Covid-19 notem comportaments irracionals que tenen el seu origen en la por de l’espècie humana al que li és desconegut. És l’única raó que explica la reacció tan diferenciada respecte a una epidèmia de grip A com la que ens afecta cada hivern sense que confinem ciutats senceres, restringim viatges i suspenguem o traslladem esdeveniments. El coronavirus té uns símptomes i una mortalitat similars als processos gripals, però és un virus nou, no tenim vacuna i, per tant, estem sensibilitzats a l’estat d’alarma generat des de la Xina, el focus original d’una malaltia que, fora de persones amb patologies respiratòries, és majoritàriament benigna.

En qüestions de salut pública val més estar alerta i no fer broma, però tampoc convé fomentar el pànic. Se suspenen partits de futbol a Itàlia, es traslladen partits de l’Eurolliga femenina de bàsquet –amb un conflicte a la vista–, al Japó tanquen els estadis tres setmanes... Són decisions conjunturals i locals pensades per frenar els contagis però que serviran de poc perquè si el 80% d’infectats no manifesten cap símptoma, tots es converteixen en propagadors sense saber-ho. Que a cinc mesos dels Jocs de Tòquio s’accepti com a normal parlar d’una hipotètica afectació –ni que sigui per desmentir-la– és tan desproporcionat que l’únic efecte que té és contribuir a la histèria general. A més, els Jocs són a l’estiu i si el Covid-19 és estacional com la grip, al juliol hauria d’haver desaparegut de l’hemisferi nord.