El campionat del món de cros es va començar a disputar l’any 1973, a Waregem (Bèlgica). Des de la primera edició es van posar en joc els títols maculí i femení tant individual com per equips, tot i que en la categoria júnior els nois també es van estrenar el 1973 i les noies van haver d’esperar fins al 1989. Aquesta quasi paritat de gènere s’hauria de considerar natural si tenim en compte la data en què es va instaurar el campionat, però els antecedents no són gens bons. El mundial de cros és l’hereu de l’International Cross Country Championships –que aquí anomenàvem Cros de les Nacions–, que es va disputar per primera vegada l’any 1903 a Hamilton (Escòcia). Aquella primera edició només va ser per a homes i la primera en què hi van poder competir les dones, de forma oficial, es va fer esperar 64 anys, fins al 1967, quan a Barry (País de Gal·les) es va disputar la primera cursa femenina, que va guanyar Doris Brown, dels Estats Units.

El Cros de les Nacions va ser una de les moltes competicions esportives impulsades pels britànics, en aquest cas una entitat anomenada International Cross Country Union (ICCU), entre el final del segle XIX i l’inici del XX. En aquella primera edició del 1903 hi van competir 45 atletes de les quatre nacions de les illes britàniques –Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda– i la va guanyar un anglès, Alfred Shrubb. La ICCU va fer una primera obertura a les dones el 1931, amb una edició no oficial, que ni tan sols es va disputar el mateix dia ni al mateix lloc que la dels homes. Els nois van córrer el 28 de març a Dublín (Irlanda) i les noies, el 22 de març a Douai (França). L’anglesa Gladys Lunn va ser la guanyadora d’una cursa en què van competir 16 atletes d’Anglaterra, França i Bèlgica. A partir d’aquell any les dones van tenir la seva cursa, no oficial, de tant en tant (1932, 1935, 1938, 1954, 1955, 1956 i 1957), sempre en llocs i/o dates diferents que les curses masculines.

Aquesta discriminació de gènere tampoc hauria d’estranyar gens ni mica en aquells temps. El cros va formar part del programa olímpic en les edicions dels anys 1912, 1920 i 1924, però només per als homes. A la Gran Bretanya, el primer campionat de cros masculí es va fer el 1876 i el primer femení, el 1927. A França –homes 1889, dones 1918–, Alemanya –homes 1891, dones 1954–, Itàlia –homes 1908, dones 1926– i els Estats Units –homes 1884, dones 1964– les coses tampoc van ser gaire diferents. A Catalunya, el primer campionat de cros masculí es va fer el 1916 (gener) i el primer femení, el 1933, i a Espanya, el primer masculí, també el 1916 (febrer), però el primer femení es va fer esperar fins al 1965. A Catalunya les dones ho van tenir més senzill que a Espanya per poder ser campiones de cros. Durant la República es van fer campionats catalans els anys 1933, 1934 i 1935, i ja en el franquisme, també se’n van disputar els anys 1940, 1947, 1948, 1949 i 1951. A partir d’aquest any ja no es va fer més fins al 1965, quan es va instaurar el campionat d’Espanya.