Ha d’estar molt i molt dolgut Sandro Rosell –i de raons no li’n falten– perquè porti a terme els passos que acaba d’anunciar: reclamar una milionada a l’Estat espanyol i presentar una querella per prevaricació contra la jutgessa Carmen Lamela, que el va tenir gairebé dos anys en presó provisional desatenent totes les peticions sobre la base de negar l’existència d’una prova que, segons Rosell i els seus advocats, era al seu jutjat; ben coneguda com a instructora de les causes contra els Jordis i el major Trapero.

Ha d’estar tan dolgut perquè l’acarnissament cap a ell ha quedat més que acreditat. Que la petició de 6 anys de presó i 60 milions de multa es convertís en una absolució fulminant en el judici és delator. I l’episodi dels 5.000 euros amb bitllets correlatius presumptament trobats a casa seva és delirant. Però querellar-se contra Lamela és apuntar al cor del deep state espanyol, les estructures de l’Estat que n’han pres el control de les mans del poder sotmès al sufragi popular. Rosell necessitarà ganes, temps, diners i paciència per continuar recorrent a tribunals europeus si se li esgoten les vies interiors. El que difícilment aclarirà per moltes visites als tribunals que faci l’expresident del Barça és per quina de les actuacions que va dur a terme –algunes amb compromís social i polític, d’altres de caire estrictament mercantil– el van tenir gairebé dos anys en presó preventiva sense justificació. Possiblement per la suma d’unes quantes.