L’edició d’avui està encapçalada per un exercici reivindicatiu de la memòria de l’esport practicat per dones. Sense voluntat exhaustiva però sí representativa, en aquest any olímpic 2020 i en el Dia de les Dones presentem una breu semblança esportiva d’una vintena de catalanes que han estat pioneres olímpiques. N’hi ha de tots perfils, del més anònim al més reconegut. Dels temps heroics –París 1924, quan la tennista Rosa Torras es va convertir en la primera catalana amb credencial olímpica– a esportistes en actiu.

A L’Esportiu, la dona esportista no és una moda. Amb tota la modèstia però també amb contundència, les dones esportistes formen part de la nostra normalitat essencial des de fa anys. I els fets, a nosaltres sí que ens avalen. De les 362 portades de l’edició nacional l’any 2019, 252 (un 70%) contenien mencions a l’esport femení, tot i que no era any olímpic i que les grans estrelles de l’esport català femení individual no van tenir un gran any. A l’edició de Girona, el percentatge de portades amb presència de dones puja al 75%.

I no només el futbol, i singularment el Barça, ha protagonitzat portades. També el bàsquet, el waterpolo, el patinatge i l’hoquei han merescut l’espai principal del diari. Abans que les polítiques públiques d’igualtat de gènere fossin una realitat, quan l’esport femení malvivia en la penombra, la nostra pràctica editorial ja li donava visibilitat i el posava en valor. I és pertinent insistir-hi.