Venen setmanes complicades per als esdeveniments esportius. Els tornejos de clubs entren en la fase decisiva i les grans competicions d’esports individuals tenen una primera tongada de pes ara, a la primavera. La informació que el Barça-Nàpols del pròxim dia 18 s’haurà de jugar a porta tancada en el marc de l’estratègia de contenció del coronavirus no podrà agafar-nos per sorpresa quan es faci oficial. És una decisió coherent amb les que s’estan prenent. Dissabte es va ajornar la marató de Barcelona, amb 17.000 inscrits entre els quals, centenars d’italians. Un parell de dies més tard, Calella s’hauria d’omplir amb la caravana de la Volta del centenari, amb equips, corredors i personal divers amb residència a Itàlia. Hi ha dubtes raonables sobre la seva celebració.

Nàpols no és a la zona crítica del Covid-19 però amb 15 milions de ciutadans del nord de la república confinats a casa seva, és ben palès que a Itàlia l’epidèmia se’ls ha escapat del control i que la Unió Europea intenta que no s’escampi per més estats. Si el València, l’Uni Girona i tants altres equips s’han rendit a l’evidència i han acceptat jugar els partits a porta tancada tot i que la presència de seguidors italians hauria estat més detectable i controlable que al Camp Nou, no sembla que el Barça tingui escapatòria. En aquest cas, jugar sense públic és el preu que s’ha de pagar per la globalització del pànic a un virus originari de la Xina però que no té cap respecte per les fronteres.