L’esport ens omple la vida, però per poder-la omplir, primer s’ha de preservar. Estem davant d’una crisi de salut pública en la qual costa trobar l’equilibri entre les mesures de contenció del coronavirus i la necessitat de no crear alarma social amb una malaltia que pot plantejar més problemes per quantitat d’infectats que per la gravetat de les afectacions. En tot cas, des de dilluns la contenció està guanyant la partida i l’anticipació de mesures restrictives respecte al moment en què s’han pres en altres indrets va en aquesta línia.

Ens hem acostumat a reportar suspensions, ajornament en massa i, com a mal menor, competicions a porta tancada. El súmmum va arribar ahir amb la cancel·lació de pràcticament tota l’activitat esportiva. Més que una llarga llista de suspensions, a partir d’ara ja serà més pràctic enumerar quina competició no s’ha suspès o quina recupera la normalitat.

Cal aplaudir la prevenció i esperar que el virus faci el mínim mal possible per anar recuperant la normalitat. Per tant, de moment no farem qüestió del fet que vetar l’accés dels mitjans als partits a porta tancada és limitar el dret a la informació de la majoria de mitjans esportius –els que paguen pels drets d’imatge sí que hi entraran– quan no s’ha fet el mateix amb els generalistes, quan s’autoritzen concentracions de fins a 1.000 persones i quan als periodistes ens és molt més fàcil guardar la distància de seguretat en estadis i pavellons buits que en la cua d’un supermercat.