Vivim moments especialment difícils aquests dies. I dic que són especialment difícils perquè ens enfrontem a una situació fins ara desconeguda: una paràlisi sense data de caducitat originada per una qüestió de salut pública. En època de crisi o de recessió econòmica teníem la possibilitat de moure’ns amunt i avall tot cercant noves oportunitats. Ara mateix, confinats a casa, podem caure fàcilment en el desànim. La desesperança de veure com els projectes es van cancel·lant i no tenim la possibilitat de sortir al carrer a buscar-ne de nous. A més d’estar tancats a casa amb la incertesa de no saber fins quan estarem així, les competicions esportives s’han cancel·lat. L’esport sempre ha estat una vàlvula d’escapament per fugir de les angoixes del dia a dia. Quan ens sentim aclaparats, ens posem les sabatilles, sortim a fer un tomb i sembla que l’aire fresc ens aclareix la ment. N’hi ha d’altres que prefereixen agafar la bicicleta i anar a la muntanya. Hi ha qui opta pels esports de contacte per alliberar tensions. Ara res d’això és possible. Hem de buscar fórmules per exercitar-nos a dins de casa com puguem. Tampoc podem veure competicions esportives de primer nivell a la televisió. La lliga, la Champions, el futbol de seleccions, totes aquelles dates marcades en vermell han quedat suspeses fins a nou avís. S’ha quedat penjada la lluita pel títol de lliga on Barça i Madrid lluiten aferrissadament per veure quin dels dos ho fa pitjor per quedar subcampió. Un títol que és més accessible que mai, però cap altre competidor ha aprofitat la circumstància. Per la zona baixa és l’Espanyol qui més ha patit aquest any. Semblava haver revifat amb Abelardo a la banqueta, però les dues últimes derrotes fora de casa a Valladolid i Pamplona han tornat a instal·lar el pessimisme en l’afició blanc-i-blava.

A segona divisió, el Girona continua lluitant per tornar a primera divisió de seguida. Després d’un inici amb molts dubtes i un canvi d’entrenador inclòs, els gironins estan instal·lats en posicions de play off, a mig camí entre el setè classificat i l’ascens directe. Sembla que Cadis i Saragossa han posat la directa cap a la glòria. La resta hauran de lluitar-la un cop es reprengui la competició. Una mica més avall, a segona B, el guió estava d’allò més interessant. Quatre dels sis primers classificats són equips catalans: Barça B, Sabadell, Cornellà i Lleida somiaven a fer un gran final de temporada i colar-se entre els quatre capdavanters i, per què no, ser campions del grup.

La Champions també ens deixa orfes. L’Atalanta i el Leipzig eren les grans revelacions i encara ens faltava veure com Guardiola rebia un Madrid ferit en la tornada dels vuitens de final. Serà l’any del PSG per fi? Tot queda a l’aire.

Dit això, amb totes aquestes carències que tenim aquests dies, és important sentir-se viu. Animo tothom a aprofitar per fomentar la lectura, xerrar molt amb la família a casa o per conferència amb la resta, gaudir de la bona música, cuinar més sovint, repassar grans partits o esdeveniments esportius que ja són històrics, reprendre aquell projecte que teníem penjat per falta de temps. Sentir-nos més actius que mai per omplir el buit.