Com sobreviure al buit

Vivim moments espe­ci­al­ment difícils aquests dies. I dic que són espe­ci­al­ment difícils perquè ens enfron­tem a una situ­ació fins ara des­co­ne­guda: una paràlisi sense data de cadu­ci­tat ori­gi­nada per una qüestió de salut pública. En època de crisi o de recessió econòmica teníem la pos­si­bi­li­tat de moure’ns amunt i avall tot cer­cant noves opor­tu­ni­tats. Ara mateix, con­fi­nats a casa, podem caure fàcil­ment en el desànim. La des­es­pe­rança de veure com els pro­jec­tes es van can­cel·lant i no tenim la pos­si­bi­li­tat de sor­tir al car­rer a bus­car-ne de nous. A més d’estar tan­cats a casa amb la incer­tesa de no saber fins quan esta­rem així, les com­pe­ti­ci­ons espor­ti­ves s’han can­cel·lat. L’esport sem­pre ha estat una vàlvula d’esca­pa­ment per fugir de les angoi­xes del dia a dia. Quan ens sen­tim acla­pa­rats, ens posem les saba­ti­lles, sor­tim a fer un tomb i sem­bla que l’aire fresc ens acla­reix la ment. N’hi ha d’altres que pre­fe­rei­xen aga­far la bici­cleta i anar a la mun­ta­nya. Hi ha qui opta pels esports de con­tacte per alli­be­rar ten­si­ons. Ara res d’això és pos­si­ble. Hem de bus­car fórmu­les per exer­ci­tar-nos a dins de casa com puguem. Tam­poc podem veure com­pe­ti­ci­ons espor­ti­ves de pri­mer nivell a la tele­visió. La lliga, la Cham­pi­ons, el fut­bol de selec­ci­ons, totes aque­lles dates mar­ca­des en ver­mell han que­dat sus­pe­ses fins a nou avís. S’ha que­dat pen­jada la lluita pel títol de lliga on Barça i Madrid llui­ten afer­ris­sa­da­ment per veure quin dels dos ho fa pit­jor per que­dar sub­campió. Un títol que és més acces­si­ble que mai, però cap altre com­pe­ti­dor ha apro­fi­tat la cir­cumstància. Per la zona baixa és l’Espa­nyol qui més ha patit aquest any. Sem­blava haver revi­fat amb Abe­lardo a la ban­queta, però les dues últi­mes der­ro­tes fora de casa a Valla­do­lid i Pam­plona han tor­nat a ins­tal·lar el pes­si­misme en l’afició blanc-i-blava.

A segona divisió, el Girona con­ti­nua llui­tant per tor­nar a pri­mera divisió de seguida. Després d’un inici amb molts dub­tes i un canvi d’entre­na­dor inclòs, els giro­nins estan ins­tal·lats en posi­ci­ons de play off, a mig camí entre el setè clas­si­fi­cat i l’ascens directe. Sem­bla que Cadis i Sara­gossa han posat la directa cap a la glòria. La resta hau­ran de llui­tar-la un cop es repren­gui la com­pe­tició. Una mica més avall, a segona B, el guió estava d’allò més interes­sant. Qua­tre dels sis pri­mers clas­si­fi­cats són equips cata­lans: Barça B, Saba­dell, Cor­nellà i Lleida somi­a­ven a fer un gran final de tem­po­rada i colar-se entre els qua­tre cap­da­van­ters i, per què no, ser cam­pi­ons del grup.

La Cham­pi­ons també ens deixa orfes. L’Ata­lanta i el Leip­zig eren les grans reve­la­ci­ons i encara ens fal­tava veure com Guar­di­ola rebia un Madrid ferit en la tor­nada dels vui­tens de final. Serà l’any del PSG per fi? Tot queda a l’aire.

Dit això, amb totes aques­tes carències que tenim aquests dies, és impor­tant sen­tir-se viu. Animo tot­hom a apro­fi­tar per fomen­tar la lec­tura, xer­rar molt amb la família a casa o per con­ferència amb la resta, gau­dir de la bona música, cui­nar més sovint, repas­sar grans par­tits o esde­ve­ni­ments espor­tius que ja són històrics, repren­dre aquell pro­jecte que teníem pen­jat per falta de temps. Sen­tir-nos més actius que mai per omplir el buit.