L’EDITORIAL
La UEFA, en contingència
Sense saber encara l’impacte real que tindrà la crisi del coronavirus en l’esport, els promotors dels grans esdeveniments comencen a prendre decisions amb mirada global que tendeixen a salvar els mobles... que es puguin salvar. És fàcil que la UEFA hagi adoptat una determinació aparentment correcta perquè estava atrapada entre dos fronts. Un intent de salvar la seva Eurocopa, guillotinava automàticament la Champions i l’Europa League –també seves–, a més de les lligues estatals. A l’Eurocopa no li passa ben res per ajornar-se un any, únicament que el cobrament dels drets d’imatge es diferirà un any. En canvi, perdre les competicions que es disputen cada any és un cost econòmic inassumible per a la UEFA i per als clubs participants. S’ha imposat la teoria del mal menor, i no és gens estrany que la decisió s’hagi pres per unanimitat. També s’ha ajornat un any la copa Amèrica, amb beneficis similars.
Ara bé, l’ajornament de l’Eurocopa és condició necessària però no suficient per salvar la resta de competicions. Tot dependrà de a quina velocitat derroten el coronavirus cadascun dels estats de la vella Europa. Que el 35% de la plantilla del València es contagiés en menys de 48 hores a Bèrgam és senyal inequívoc que encara no es pot predir com evolucionarà la pandèmia en el temps. Bo és anar ajornant competicions selectivament però val més anar contemplant tots els escenaris, fins i tot que no es pugui disputar res.