Lliga i Covid-19

Que una Lliga de nivell tan medi­o­cre com la d’aquesta tem­po­rada brus­ca­ment atu­rada s’hagi de sus­pen­dre defi­ni­ti­va­ment no seria cap drama fut­bolísti­ca­ment par­lant. De fet, ens evi­ta­rem haver de supor­tar uns par­tits soporífers. Amb fran­quesa, que hi pen­gin el car­te­llet de “Lliga sus­pesa per causa de força major”, Barça líder i campió. Un títol que, per decòrum ele­men­tal, no cele­bra­rem.

Amb el seu gol al Madrid al Villa­marín (2-1), l’avui bètic Cris­tian Tello va jus­ti­fi­car els anys que el vam tenir a la Masia, tot retor­nant-nos el lide­ratge que hem osten­tat més que ningú en les 27 jor­na­des dis­pu­ta­des. Com deia Oscar Wilde, no s’ha de per­dre mai l’opció de recórrer al sar­casme, “que pot­ser no fa gràcia però resulta enginyós”.

Ara par­lant seri­o­sa­ment: és evi­dent que el més desit­ja­ble seria que el cam­pi­o­nat es pogués com­ple­tar amb totes les jor­na­des dis­pu­ta­des. Amb l’allar­ga­ment de la tem­po­rada fins al 30 de juny decre­tat per la UEFA s’ha gua­nyat temps, però tot dependrà de com evo­lu­ci­oni la pandèmia de la Covid-19. Per tant, no s’ha de des­car­tar en abso­lut la pos­si­bi­li­tat que la lliga no es pugui aca­bar. A banda que, si final­ment es pogués repren­dre, obli­ga­ria equips desen­tre­nats a com­pe­tir a un ritme frenètic: Javier Tebas, el fatxa de la LFP, ja té cal­cu­lat haver de jugar “qua­tre par­tits en deu dies, si fos neces­sari”. De bojos! En aquest con­text d’estat d’alarma, dimarts pas­sat el pre­si­dent la RFEF, Luis Rubi­a­les, sen­ten­ci­ava: “És injust que s’acabi (la lliga) amb la clas­si­fi­cació actual”. I, en la mateixa línia, afe­gia: “Si la UEFA ens demana que hem de deci­dir un campió o uns des­cen­sos, li direm que amb quins cri­te­ris”.

Arri­bats a aquest punt, ser­vi­dor –que ja fa temps que m’afaito– té claríssim que, si l’actual líder fos la penya dels ger­mans Padrós, el tal Rubi­a­les no neces­si­ta­ria que ningú li expliqués els argu­ments. I ja que ens parla de “justícia”, el que seria abso­lu­ta­ment injust és que, amb dos terços de com­pe­tició con­su­mida, si ja no es pot jugar més es decidís dei­xar el títol desert, sense campió.

A propòsit, el món de la música, per exem­ple, està far­cit d’obres ina­ca­ba­des, com el “Rèquiem” de Mozart o la “Sim­fo­nia ina­ca­bada” de Schu­bert, entre tan­tes altres. Sona aber­rant igno­rar-les. Oi que sí? També hi ha casos com el de l’òpera “Turan­dot” de Puc­cini, que va morir abans d’escriure l’últim acte i, en lloc de dei­xar-la com estava, es va encar­re­gar el final a un altre autor (Alfano). Resul­tat dece­be­dor. El nivell cau en picat.

Sal­vant totes les distàncies, si aquest bunyol de Lliga resta incon­clusa, fer veure que no ha exis­tit i negar-li un campió seria una decisió injus­ti­fi­ca­ble. Caci­ca­des, no gràcies!