Molt ens hauria de sorprendre l’evolució global de la pandèmia de la Covid-19 perquè els Jocs Olímpics de Tòquio es disputessin seguint el calendari previst, que arrenca el 24 de juliol. Dijous es va fer pública la primera discrepància al Japó, quan Kaori Yamaguchi, membre del comitè olímpic japonès, va aconsellar posposar la cita. Hores després, com feres olorant la sang, el comitè olímpic dels Estats Units i les federacions d’atletisme i natació han saltat a la jugular d’uns jocs que s’haurien d’inaugurar d’aquí a quatre mesos. De fet, són maniobres de pressió que ja s’intuïen quan uns dies enrere el sindicat de jugadors de l’NBA ja es va mostrar contrari a anar a Tòquio al juliol. Fins fa 30 anys les estrelles NBA no acudien als jocs però ara són tan imprescindibles com Usain Bolt, Simone Biles, Michael Phelps o Armand Duplantis.

No han estat ni l’únic comitè ni les úniques federacions, però ni Noruega ni fins i tot el Brasil –tota una potència esportiva– tenen prou pes per tombar uns jocs. Els Estats Units sí, i amb les federacions dels esport simbòlicament olímpics al darrere, encara més. Tòquio al juliol està sentenciat i el millor que pot fer el COI és començar a buscar dates alternatives que siguin compatibles amb els grans esdeveniments de cada esport. Això, pensant en els esports individuals. Pel salvar el nivell dels esports d’equip més mediàtics no s’entreveu cap altra solució que ajornar-los un any. Que podria ser la bona... sempre que hi hagi vacuna per al coronavirus.