L’EDITORIAL
Amb la vista posada en la reprogramació
L’esport sembla haver donat per conclosa la seva pròpia fase de contenció del coronavirus, que s’ha caracteritzat per una quantitat ingent de suspensions, ajornaments i cancel·lacions i que ha culminat amb la reprogramació dels Jocs Olímpics de Tòquio per a l’estiu del 2021. Per descomptat que, en funció de l’evolució de l’epidèmia a Occident encara s’hauran de modificar altres esdeveniments, però el gruix ja està assumit i els que estan previstos per abans de l’estiu es poden donar per afectats, encara que falti confirmació oficial.
Estem passant a la segona fase, la de la reordenació en el temps de tot el que ha quedat afectat. I interessa fer-ho perquè el temps és finit. De fet, la quantitat d’esdeveniments que s’han traslladat a la tardor fan preveure la necessitat que els mesos tinguin 60 dies... i no serà així. L’altra qüestió clau en la reprogramació és, a partir de les dates dels JJOO del 2021, reubicar els altres grans campionats, no tant els futbolístics (Eurocopa) sobretot els d’esports individuals que tenen participants comuns (mundials d’atletisme, natació...) que saben que no poden aspirar a tenir dos pics de forma en, posem-hi, un mes de diferència. Se’ls haurà de separar prou en el temps per salvar els mobles en tots dos àmbits, l’olímpic i el de les federacions corresponents. En aquest sentit, és una obvietat que les dates previstes per aquest estiu (del 24 de juliol al 9 d’agost) no són transportables al 2021 i que els jocs s’hauran de decantar més cap a principis d’estiu o cap a la tardor.