A Josep Maria Bartomeu no se li pot negar la capacitat d’evitar el descarrilament. La llista de friccions entre plantilla i club, amb els motius més diversos –Neymar, Abidal, els perfils a les xarxes, Valverde...– no és precisament curta i la intervenció del president sempre ha aconseguit refredar els ànims. L’última, amb motiu de la rebaixa salarial del primer equip de futbol, de la qual els jugadors n’han sortit amb una imatge pública millorada gràcies al retall afegit del 2% que permet als treballadors no esportius del club mantenir els salaris. Al mateix temps, el club aconsegueix el que es proposava, contenir fortament la despesa durant l’estat d’alarma –ara ja de manera definitiva amb l’OK en ple de la plantilla de bàsquet, la segona més cara– però sense aplicar retallades dràstiques en el còmput global de la temporada, que haurien alimentat una sensació de crisi en el club i l’haurien perjudicat en els pròxims mercats.

La jugada es culmina amb les entrevistes concedides pel president als diaris esportius i emissores de Catalunya. Quan el president parla, és perquè el Barça detecta que no fer-ho és pitjor. Qui ho vulgui veure tot fosc, té motius de sobres. Qui procuri llegir entre línies, sabrà interpretar que no és incompatible que Messi acceptés la rebaixa des del primer moment amb el retard en la resposta d’alguns companys que ha fet inevitable un cert estat de neguit al club i una resposta un punt irada de l’argentí a l’hora d’anunciar l’acord. Tot prou mesurat i calculat perquè, un cop assumit que no és possible que l’assumpte es tanqui de manera innòcua, totes les parts es puguin explicar sense fer-se més esgarrapades del compte.