El gest que faltava

Tot i l’estira i arronsa que es va fil­trar a la premsa –per si emo­ci­o­nal­ment no estiguéssim prou tocats!– entre la direc­tiva i el ves­ti­dor del pri­mer equip del FC Bar­ce­lona per com s’havia d’enca­rar la rees­truc­tu­ració sala­rial a causa de la parada de les com­pe­ti­ci­ons per la COVID-19, la sang no va arri­bar al riu i el comu­ni­cat en què els juga­dors accep­ta­ven un 70% de rebaixa del sou durant l’estat d’alarma va cal­mar defi­ni­ti­va­ment els ànims. Perquè, no només hi ha la volun­tat de rebai­xar-se uns sous astronòmics que fan mal a la vista i fan escla­tar les ore­lles de molts dels tre­ba­lla­dors d’aquest país que s’enfron­ta­ran a un ERTO, o als autònoms que veuen peri­llar els seus nego­cis, sinó que Leo Messi i com­pa­nyia també es soli­da­rit­zen amb els tre­ba­lla­dors del club “fent unes apor­ta­ci­ons” perquè puguin cobrar el cent per cent del sou men­tre duri aquesta situ­ació.

Era el gest que fal­tava, de qui més s’espe­rava, després que les sec­ci­ons van ser les pri­me­res a ser cons­ci­ents del caos gene­rat per la COVID-19. La indústria de l’esport pro­fes­si­o­nal, que és un negoci de l’entre­te­ni­ment, ha que­dat abso­lu­ta­ment para­lit­zat. Ni són essen­ci­als ni se’ls espera als hos­pi­tals. Però, en el cas del fut­bol i en con­di­ci­ons nor­mals, l’impacte que aquest té a l’eco­no­mia espa­nyola és, sim­ple­ment, bru­tal: un 1,37% del PIB. De fet, segons decla­ra­ci­ons del fun­da­dor de Medi­a­pro, l’empre­sari Jaume Rou­res, després de la segona set­mana de con­fi­na­ment, si no es pogués aca­bar la lliga es podrien arri­bar a per­dre uns 7.500 mili­ons d’euros. Per això, tanta insistència de Javier Tebas per aca­bar la com­pe­tició, encara que sigui a porta tan­cada i a l’estiu.

Però, al marge de les xifres, i assu­mint que els ter­renys de joc han de que­dar buits pel con­fi­na­ment, les grans estre­lles han de demos­trar la seva huma­ni­tat, la seva res­pon­sa­bi­li­tat social. Perquè un ídol per­dura si el seu com­por­ta­ment és exem­plar, a tot arreu i en tot moment. I això sem­pre ho ha tin­gut en compte Pep Guar­di­ola, que va ser dels pri­mers a fer una donació milionària per a poder llui­tar con­tra el coro­na­vi­rus. I ho va tenir clar Miro­tic accep­tant l’ERTO del seu club, com segu­ra­ment ho té clar Leo Messi que, a part de fer dona­ci­ons a la recerca com el de Sant­pe­dor, ha assu­mit la deli­cada situ­ació econòmica del club.

No sense crítiques, es clar. Perquè també sabem que la relació entre el ves­ti­dor del Camp Nou i la junta de Josep M. Bar­to­meu fa temps que ha entrat en una espi­ral de retrets. Auto­des­truc­tiva. D’auto­com­plaença per part d’uns, de tac­ti­cisme elec­to­ral sense rumb per part dels altres. Es fa difícil ende­vi­nar quan aquest matri­moni de con­veniència cadu­carà, però que el ves­ti­dor marca l’agenda del club és una rea­li­tat. La crisi que s’albira una vegada hagi pas­sat la pandèmia pot­ser aju­darà a rela­ti­vit­zar les coses, ja que més enllà de la depressió del 2008 aquesta COVID-19 haurà creat l’estat de xoc més impor­tant de tots aquells afi­ci­o­nats que no van viure la Guerra Civil. I pot­ser les coses no tor­nen a ser igual, i pot­ser ja no es per­do­nen tan­tes mar­ra­ne­ries (d’uns i d’altres). En resum, que després d’un xoc emo­ci­o­nal com aquest pot­ser els afi­ci­o­nats s’ado­nen que tot entre­te­ni­ment és pres­cin­di­ble i a on s’han de bol­car els diners és als hos­pi­tals, a la recerca i a pro­moure la inno­vació. Ara que, conei­xent-me, segur que peco d’utòpic.