El gest que faltava
Tot i l’estira i arronsa que es va filtrar a la premsa –per si emocionalment no estiguéssim prou tocats!– entre la directiva i el vestidor del primer equip del FC Barcelona per com s’havia d’encarar la reestructuració salarial a causa de la parada de les competicions per la COVID-19, la sang no va arribar al riu i el comunicat en què els jugadors acceptaven un 70% de rebaixa del sou durant l’estat d’alarma va calmar definitivament els ànims. Perquè, no només hi ha la voluntat de rebaixar-se uns sous astronòmics que fan mal a la vista i fan esclatar les orelles de molts dels treballadors d’aquest país que s’enfrontaran a un ERTO, o als autònoms que veuen perillar els seus negocis, sinó que Leo Messi i companyia també es solidaritzen amb els treballadors del club “fent unes aportacions” perquè puguin cobrar el cent per cent del sou mentre duri aquesta situació.
Era el gest que faltava, de qui més s’esperava, després que les seccions van ser les primeres a ser conscients del caos generat per la COVID-19. La indústria de l’esport professional, que és un negoci de l’entreteniment, ha quedat absolutament paralitzat. Ni són essencials ni se’ls espera als hospitals. Però, en el cas del futbol i en condicions normals, l’impacte que aquest té a l’economia espanyola és, simplement, brutal: un 1,37% del PIB. De fet, segons declaracions del fundador de Mediapro, l’empresari Jaume Roures, després de la segona setmana de confinament, si no es pogués acabar la lliga es podrien arribar a perdre uns 7.500 milions d’euros. Per això, tanta insistència de Javier Tebas per acabar la competició, encara que sigui a porta tancada i a l’estiu.
Però, al marge de les xifres, i assumint que els terrenys de joc han de quedar buits pel confinament, les grans estrelles han de demostrar la seva humanitat, la seva responsabilitat social. Perquè un ídol perdura si el seu comportament és exemplar, a tot arreu i en tot moment. I això sempre ho ha tingut en compte Pep Guardiola, que va ser dels primers a fer una donació milionària per a poder lluitar contra el coronavirus. I ho va tenir clar Mirotic acceptant l’ERTO del seu club, com segurament ho té clar Leo Messi que, a part de fer donacions a la recerca com el de Santpedor, ha assumit la delicada situació econòmica del club.
No sense crítiques, es clar. Perquè també sabem que la relació entre el vestidor del Camp Nou i la junta de Josep M. Bartomeu fa temps que ha entrat en una espiral de retrets. Autodestructiva. D’autocomplaença per part d’uns, de tacticisme electoral sense rumb per part dels altres. Es fa difícil endevinar quan aquest matrimoni de conveniència caducarà, però que el vestidor marca l’agenda del club és una realitat. La crisi que s’albira una vegada hagi passat la pandèmia potser ajudarà a relativitzar les coses, ja que més enllà de la depressió del 2008 aquesta COVID-19 haurà creat l’estat de xoc més important de tots aquells aficionats que no van viure la Guerra Civil. I potser les coses no tornen a ser igual, i potser ja no es perdonen tantes marraneries (d’uns i d’altres). En resum, que després d’un xoc emocional com aquest potser els aficionats s’adonen que tot entreteniment és prescindible i a on s’han de bolcar els diners és als hospitals, a la recerca i a promoure la innovació. Ara que, coneixent-me, segur que peco d’utòpic.