L’EDITORIAL
La consciència social
L’hospital Clínic ha comunicat que ha rebut una donació d’un milió d’euros de Xavi Hernàndez i Núria Cunillera, la seva parella. Abans s’havien desprès de la mateixa quantitat Pep Guardiola (amb destinació a la fundació del Col·legi de Metges de Barcelona) i Leo Messi, que l’ha repartit entre el mateix Clínic i un centre de salut argentí.
Ho fan perquè els tenen i perquè poden, es pot precisar. Però tant el el seu cas com en d’altres que els ha precedit, no s’hi val. Quants n’hi ha que, com ells, els tenen i poden però no volen? Desterrem allò de malament si fas, malament si no fas. A tots els privilegiats que guanyen un munt de diners de manera honesta i que davant situacions d’emergència o de simple necessitat els uneix una característica: tenen un mínim de consciència social, que és aquella que t’empeny a destinar part dels teus beneficis a millorar les condicions de vida de l’entorn social d’on procedeixen aquests guanys. Però la llista d’empresaris d’èxit i grans estrelles mediàtiques sense prou consciència social és massa llarga.
Costarà trobar un moment més apropiat perquè empreses i sectors sencers que no gaudeixen d’una bona imatge pública la millorin fent aportacions de fons per a la investigació o, simplement, afluixant la soga del coll del ciutadà. Empreses de serveis, proveïdors, energètiques... o el sector bancari, que fa una dècada llarga va requerir un rescat de 60.000 milions d’euros públics. Ara té una gran oportunitat per argumentar amb fets que el cor del capitalisme també pot tenir consciència social.