Del Glòria al coronavirus
Plou. Avui comencem la cinquena setmana de confinament, és primavera i no té res d’estrany que l’estació verda ens regui el territori de tant en tant. Als Pirineus encara hi ha neu perquè a finals de març n’hi va caure amb prou abundància. Res que no correspongui a la normalitat, perquè mal que bé passa cada any. Per això mateix, i malgrat que la crisi sanitària sí que ho ha negat tot, és impossible no recordar el primer desastre del 2020, aquelles inundacions al final de gener que van deixar arruïnar famílies, explotacions agràries i ramaderes i van començar a complicar la vida a clubs, esportistes i entitats gironines.
És impossible oblidar tot el que va fer malbé el metre i mig d’aigua al pavelló de Fontajau i també la destrossa majúscula que va comportar a les instal·lacions d’un club esportiu i de serveis de salut, el GEiEG, que justament estava celebrant el seu centenari en una situació econòmica i financera que no permetia cap alegria.
Es impossible no recordar que aquell desbordament del sistema del Ter va ser causat pel desembassament de Sau i Susqueda, que l’Agència Catalana de l’Aigua, en un greu error de càlcul, no havia volgut ordenar de manera preventiva quan el temporal Glòria encara no s’havia desencadenat a Catalunya però sí en altres territoris i els especialistes coincidien que arribaria en les magnituds de temps, espai i extensió en què ho va fer. Cap previsió meteorològica sostenia el criteri de no desembassar preventivament, ni que fos l’equivalent a la pluja prevista pel model més prudent... que a la capçalera del Ter no ho era gaire. Tot això no passava al maig amb l’estació seca a tocar, sinó a finals de gener, en ple hivern, amb neu abundant als cims, amb un desglaç per fer i amb una primavera pendent. I sense la increïble i inoperant recentralització que s’ha inventat el govern espanyol amb motiu de la crisi del coronavirus.
A Fontajau, instal·lació muncipal, s’hi va tornar a jugar a bàsquet abans d’un mes i, en aquest sentit, és possible que l’emergència sanitària hagi donat un cop de mà per relaxar les presses. El GEiEG, una entitat que compta per milers la suma d’esportistes, socis i usuaris, ha hagut de fer un ERTO sobre gran part de la plantilla i no pot cobrar cap altra quota que no sigui la de soci mentre dibuixa escenaris variats per preveure quina cara farà el dia que pugui recuperar l’activitat. Més o menys com tots els treballadors, autònoms i empreses, però amb la diferència que en el seu cas, la pandèmia de la Covid-19 sí que ha estat ploure sobre mullat, concretament sobre uns dos milions d’euros de pèrdues del Glòria.