En moments de crisi o d’incertesa –i l’actual combina tots dos problemes– una de les estratègies més plausibles –perquè a vegades és l’única– és aprofitar al màxim el que es té a casa. No només s’aprofita a la cuina per estalviar. Hi ha un munt de possibilitats de reciclatge que permeten donar nova vida a elements que havien perdut utilitat.

L’esport també s’encamina a l’aprofitament i, com més onerós sigui de mantenir, més haurà de maximitzar aquesta filosofia. I no tant en aspectes materials com en els casos en què les despeses es destinen de manera molt majoritària al capital humà, en els quals serà gairebé una obligació optimitzar el rendiment del que ja es té a casa.

Demà publiquem la nova orientació que el blaugrana Arthur intenta donar a la seva etapa blaugrana. Més responsable, més aplicat, més professional, amb el propòsit d’arrelar a Catalunya. S’ha de veure si deixa de lesionar-se, si té continuïtat, si és el complement ideal de Frenkie de Jong en la pròxima dècada... però si per fi respon a les expectatives que va dibuixar el seu fitxatge, serà una magnífica aportació per incrementar el valor de la plantilla sense haver de gastar ni un euro. El mateix val per a De Jong, Ansu Fati, Riqui Puig...

Si per als grans clubs com el Barça és recomanable no gastar en el mercat i confiar en els recursos propis per reequilibrar plantilles després de vendes, per als més limitats serà una obligació absoluta. Mirant-ho en positiu, serà la manera de fer aflorar, responsabilitzar i gaudir del talent emergent. Que quan hi ha algun diner a la caixa, sempre costa.