No convenç tothom que el Camp Nou hagi de rebre un cognom comercial. Tampoc era plat de gust dels defensors de les essències del ‘més que un club’ posar publicitat a la samarreta. Però si el logotip d’Unicef va servir perquè l’obertura de la veda de la imprescindible mercantilització si el Barça volia ser més que un club també en recursos econòmics, la repetició de l’operació amb el Camp Nou i la recerca d’inversió per destinar-ne els fons obtinguts la pròxima temporada a la lluita contra el coronavirus va en el mateix sentit.

És una decisió intel·ligent, tant en clau interna –ajudarà a vèncer les poques reticències que deuen quedar–, emet una imatge extraordinàriament positiva del club i dels que inverteixen en la causa i i es constitueix en porta d’entrada per iniciar una relació que, si s’acaba renovant, ja serà amb destinació als fons propis del club.

El Barça continua sent un aparador extraordinari per a les causes més diverses i la iniciativa que ha adoptat avui segurament tindrà imitadors. Tot això que hi haurem guanyat com a societat.

D’altra banda, no es pot passar per alt que en un sector tan inflacionista –fins ara– i competitiu com el del futbol d’alt nivell, mantenir ingressos en les magnituds que pressuposta el club –al voltant dels 1.000 milions d’euros– exigeix no deixar sense patrocinadors cap dels espais que pot oferir el club. A l’estadi del Barça no li passarà com al del Bayern (Allianz Arena) o l’Arsenal (Emirates) i sempre serà el Camp Nou per als seus seguidors. Però no posar-li cognom és jugar en inferioritat de condicions.