El final de la lliga dels Països Baixos, l’Eredivisie, que constarà en els llibres d’història sense resultats en forma de campió, descensos, ascensos, marca un camí dels diversos que es poden seguir a mesura que el temps colla i l’evolució de la Covid-19 no permet encara reprendre l’esport amb seguretat. Aquesta ha estat la prioritat a Holanda.

Per definició, qualsevol decisió que no preveuen les bases d’una competició vulnera, viola aquestes mateixes bases. Podríem dir que considerar no disputada una competició és la decisió menys lesiva per a la majoria dels interessos en joc. Però alguns sí que els lesiona, i justament són aquests els que poden, legítimament, ser defensats en un jutjat.

Les federacions espanyoles d’esports més potents han intentat o intenten arribar a consensos justament per evitar això, la judicialització. Perquè, com hem vist a bastament en els últims anys, quan el registre d’entrada del jutjat segella una demanda, sovint se’n perd el control. No seria la primera vegada que un jutge motivat decreta com a mesura cautelar la paralització d’una competició a punt de començar o ja en marxa amb l’objectiu de no causar un dany irreparable al club que ha presentat una demanda. Si això passés la pròxima temporada, que estarà comprimida fins a extrems mai no vistos, sí que seria un dany irrecuperable, i de dimensions enormes.

Als jutjats, per la Covid-19, l’esport no hi hauria de posar els peus. Per tant, l’únic que s’ha d’exigir és sentit comú tant a les federacions com als clubs i que si hi ha perjudicats, hi pugui haver algun tipus de compensació que eviti les demandes. No podem ser tan ingenus de creure que l’Ajax ha renunciat al títol de lliga a canvi de res.