En temps de Covid-19 l’afecció coronària que ha patit Ronald Koeman, icona de la mitologia blaugrana des del 20 de maig del 1992, ens recorda que la salut és polièdrica i que en aquests gairebé dos mesos de confinament hi ha hagut malalts que han necessitat atenció urgent i d’altres que han vist com s’ajornaven intervencions, visites o proves de detecció que per a l’afectat són el més urgent del món.

Koeman té 57 anys. A un problema cardíac tothom hi està exposat, però no són pocs els antics esportistes d’altíssim nivell que pateixen crisis coronàries. Sent majoritàriament persones que s’han cuidat i amb sensibilitat especial per a l’activitat física, i deixant a banda circumstàncies ambientals o genètiques de cada persona, l’explicació s’ha de buscar en una qüestió delicada que no tothom està disposat a admetre obertament. No hi ha dubtes dels beneficis per a la salut que té l’activitat física adaptada a les condicions i l’edat de tothom. Però tampoc n’hi hauria d’haver sobre el fet que l’esport professional canvia part d’aquests efectes beneficiosos per un estrès cardíac molt rellevant, a banda de les afectacions articulars en el cas d’esports d’impacte. No són freqüents, però tots recordem morts sobtades d’esportistes. Tampoc se solen airejar als quatre vents, però darrere de retirades prematures hi ha lesions cartilaginoses irreversibles. Per no parlar de la feina que donen els esportistes d’elit als psiquiatres quan no són capaços d’aguantar la pressió d’estar atrapats per la seva professió les 24 hores del dia.