La gallina dels ous d’or no pot parar

L’Espa­nyol vol­dria que es can­cel·lés la lliga sense que hi hagués des­cen­sos; el Barça ja sig­na­ria també que s’acabés, però que se’l reco­negués com a campió; el Real Madrid, en canvi, pres­si­o­narà per con­ti­nuar perquè té el líder a dos punts i es veu amb cor d’empai­tar-lo; al Celta ja li agra­da­ria que hi hagués des­cen­sos, perquè té un punt més que el pri­mer equip que bai­xa­ria, que és el Mallorca, que ja s’afe­gi­ria a la recla­mació de l’Espa­nyol i, si no pogués ser, a la del Madrid. I ja posats, el Sevi­lla pot dema­nar que la reso­lució sigui aga­far la clas­si­fi­cació de la jor­nada 2 (quan era líder) i l’Atlético, la de la 3 (quan també era líder). I així anar fent, tot­hom amb un ves­tit a la seva mida. I a segona A, la mateixa cançó: el Cadis i el Sara­gossa diran que l’ascens directe ha de ser per a ells i l’Alme­ria s’afe­girà a la festa argu­men­tant que amb aquest pano­rama no es pot fer play-off i el ter­cer també ha de pujar per la via ràpida. Però el Girona i els equips de la zona alta que són ara fora del podi defen­sa­ran que la fase d’ascens és into­ca­ble, men­tre que el Depor­tivo, el Lugo, l’Extre­ma­dura i el Racing alçaran la veu per posar-se al cos­tat de l’Espa­nyol, el Leganés i el Mallorca cla­mant per la nul·litat del curs.

Esta­rem tots d’acord que el pri­mer és la salut i que això és inne­go­ci­a­ble, mal­grat que algu­nes de les mesu­res que s’han adop­tat durant el con­fi­na­ment facin pen­sar el con­trari. Però el fut­bol pro­fes­si­o­nal té meca­nis­mes (molta pasta) per garan­tir pràcti­ca­ment el risc zero amb pro­ves de Covid-19 abans de cada par­tit, que, d’altra banda, es juga­ran en esta­dis amb capa­ci­tat per 100.000 o 10.000 espec­ta­dors on només hi haurà, tirant llarg, un cen­te­nar de per­so­nes (els 36 fut­bo­lis­tes con­vo­cats, els mem­bres de cada cos tècnic, els dele­gats, els met­ges, els encar­re­gats del mate­rial, els fisi­o­te­ra­peu­tes, l’equip arbi­tral, algun figu­rant més i els tècnics de Medi­a­pro, que són els que hau­ran de dur l’opi del poble a les llars amb el senyal de tele­visió).

Per desgràcia, aquesta segu­re­tat que pot tenir una lliga pro­fes­si­o­nal que mou cabas­sos de mili­ons no la tenen ni la gran majo­ria del per­so­nal sani­tari ni les cai­xe­res de super­mer­cat ni molta altra gent o col·lec­tius que són essen­ci­als i que fa set­ma­nes que, cada dia, aga­fen el trans­port públic o el seu vehi­cle per expo­sar-se, amb el risc que això suposa, en recin­tes molt més reduïts i amb molta més gent al seu vol­tant mal­grat ser mileu­ris­tes i no pas cent­mi­leu­ris­tes com els fut­bo­lis­tes pro­fes­si­o­nals.

Sí, i ja sabem tots, perquè així ens ho han anat recor­dant alguns setciències, que es pot viure sense veure 22 juga­dors repar­tits en uns 10.000 metres qua­drats inten­tant ficar una pilota en una por­te­ria, però els més addic­tes ho comen­cem a neces­si­tar. Ja estem satu­rats de com­pa­rei­xen­ces intrans­cen­dents, dels mems que envia per What­sApp l’amic hiperac­tiu i fins i tot de Net­flix. Però també àvids de fut­bol, que, per cert, molta gent ha con­ti­nuat pagant en el paquet con­trac­tat de tele­visió quan fa dos mesos que la pilota no roda.

Per damunt de l’interès naci­o­nal (així ho van defi­nir en el seu dia) d’aquest esport, hi ha encara una raó més pode­rosa perquè la com­pe­tició no es quedi a mit­ges, que és l’interès econòmic. I la gallina dels ous d’or ha de con­ti­nuar amb la seva pro­duc­ti­vi­tat. Per tant, a pri­mera i segona A, lle­vat heca­tombe, tocarà viure una recta final exprés i sense des­cans, la versió domèstica d’una euro­copa o d’un mun­dial. Una com­pe­tició que el coro­na­vi­rus haurà alte­rat, però no pas ter­gi­ver­sat del tot, perquè ara tots els equips tin­dran les matei­xes set­ma­nes de pre­pa­ració, el mateix ritme de par­tits i fins i tot hau­ran tin­gut temps de recu­pe­rar la majo­ria de lesi­o­nats. Serà un esprint llarg i de màxima exigència on l’Espa­nyol, si es vol sal­var, haurà de peda­lar el que no està escrit, igual que el Barça si vol ser campió. O el Girona, si vol recu­pe­rar la plaça a pri­mera. I així, els 39 altres equips de LFP. Ho mira­rem asse­guts, ja no des de la grada sinó des de casa, ja no amb bufanda sinó amb banya­dor, espe­rant que acabi bé pels nos­tres colors i, sobre­tot, amb els dits encre­uats perquè el pri­mer gran der­ro­tat sigui aquest maleït virus que ens està can­vi­ant la vida.