L’Espanyol voldria que es cancel·lés la lliga sense que hi hagués descensos; el Barça ja signaria també que s’acabés, però que se’l reconegués com a campió; el Real Madrid, en canvi, pressionarà per continuar perquè té el líder a dos punts i es veu amb cor d’empaitar-lo; al Celta ja li agradaria que hi hagués descensos, perquè té un punt més que el primer equip que baixaria, que és el Mallorca, que ja s’afegiria a la reclamació de l’Espanyol i, si no pogués ser, a la del Madrid. I ja posats, el Sevilla pot demanar que la resolució sigui agafar la classificació de la jornada 2 (quan era líder) i l’Atlético, la de la 3 (quan també era líder). I així anar fent, tothom amb un vestit a la seva mida. I a segona A, la mateixa cançó: el Cadis i el Saragossa diran que l’ascens directe ha de ser per a ells i l’Almeria s’afegirà a la festa argumentant que amb aquest panorama no es pot fer play-off i el tercer també ha de pujar per la via ràpida. Però el Girona i els equips de la zona alta que són ara fora del podi defensaran que la fase d’ascens és intocable, mentre que el Deportivo, el Lugo, l’Extremadura i el Racing alçaran la veu per posar-se al costat de l’Espanyol, el Leganés i el Mallorca clamant per la nul·litat del curs.

Estarem tots d’acord que el primer és la salut i que això és innegociable, malgrat que algunes de les mesures que s’han adoptat durant el confinament facin pensar el contrari. Però el futbol professional té mecanismes (molta pasta) per garantir pràcticament el risc zero amb proves de Covid-19 abans de cada partit, que, d’altra banda, es jugaran en estadis amb capacitat per 100.000 o 10.000 espectadors on només hi haurà, tirant llarg, un centenar de persones (els 36 futbolistes convocats, els membres de cada cos tècnic, els delegats, els metges, els encarregats del material, els fisioterapeutes, l’equip arbitral, algun figurant més i els tècnics de Mediapro, que són els que hauran de dur l’opi del poble a les llars amb el senyal de televisió).

Per desgràcia, aquesta seguretat que pot tenir una lliga professional que mou cabassos de milions no la tenen ni la gran majoria del personal sanitari ni les caixeres de supermercat ni molta altra gent o col·lectius que són essencials i que fa setmanes que, cada dia, agafen el transport públic o el seu vehicle per exposar-se, amb el risc que això suposa, en recintes molt més reduïts i amb molta més gent al seu voltant malgrat ser mileuristes i no pas centmileuristes com els futbolistes professionals.

Sí, i ja sabem tots, perquè així ens ho han anat recordant alguns setciències, que es pot viure sense veure 22 jugadors repartits en uns 10.000 metres quadrats intentant ficar una pilota en una porteria, però els més addictes ho comencem a necessitar. Ja estem saturats de compareixences intranscendents, dels mems que envia per WhatsApp l’amic hiperactiu i fins i tot de Netflix. Però també àvids de futbol, que, per cert, molta gent ha continuat pagant en el paquet contractat de televisió quan fa dos mesos que la pilota no roda.

Per damunt de l’interès nacional (així ho van definir en el seu dia) d’aquest esport, hi ha encara una raó més poderosa perquè la competició no es quedi a mitges, que és l’interès econòmic. I la gallina dels ous d’or ha de continuar amb la seva productivitat. Per tant, a primera i segona A, llevat hecatombe, tocarà viure una recta final exprés i sense descans, la versió domèstica d’una eurocopa o d’un mundial. Una competició que el coronavirus haurà alterat, però no pas tergiversat del tot, perquè ara tots els equips tindran les mateixes setmanes de preparació, el mateix ritme de partits i fins i tot hauran tingut temps de recuperar la majoria de lesionats. Serà un esprint llarg i de màxima exigència on l’Espanyol, si es vol salvar, haurà de pedalar el que no està escrit, igual que el Barça si vol ser campió. O el Girona, si vol recuperar la plaça a primera. I així, els 39 altres equips de LFP. Ho mirarem asseguts, ja no des de la grada sinó des de casa, ja no amb bufanda sinó amb banyador, esperant que acabi bé pels nostres colors i, sobretot, amb els dits encreuats perquè el primer gran derrotat sigui aquest maleït virus que ens està canviant la vida.