Segon dia d’entrenament –i sense contacte– i Samuel Umtiti ja sap que fins al juny s’haurà de tornar a aturar. El central francès, de genolls fràgils, és juntament amb Dembélé un dels desafortunats habituals del Barça quan aflora la problemàtica de les lesions.

Umtiti s’ha lesionat ara al soli, tot sol –com solen esdevenir aquestes afeccions–, en un entrenament tot sol. No serà l’únic, per descomptat, però és simptomàtic que el segon dia de represa de l’activitat sobre la gespa ja tingui aquestes conseqüències.

Segurament la lesió d’Umtiti respon a una casuística particular. Però el francès no és l’únic jugador amb físic de vidre de la lliga. Com en tota pretemporada –que això és el que s’està iniciant ara mateix– les pròximes cinc setmanes tindran la seva quota de baixes per lesió... a les quals s’haurà d’afegir les de jugadors que donin positiu en els tests PCR, que seran oportunament quarantenats.

Les dues lligues de la LFP s’han de reprendre el 20 de juny. Si els contagis afecten més un equip que un altre, la Covid-19 es pot convertir en un factor decisiu, incontrolable, aleatori, d’incidència en els resultats finals. També ho serà que els 42 equips afrontaran dos partits per setmana, una variable que pot fer que el volum de problemes físics es dispari. Només mitja dotzena d’aquests equips estan acostumats a aquesta freqüència de competició. Ara, tots l’hauran d’assumir venint del no-res, sense cap ritme competitiu perquè no hi haurà més partits de preparació que els que es puguin improvisar contra equips filials. I la falta de tensió competitiva es un factor clar d’incidència en les lesions.