Tot fa pensar que Joan Laporta serà un dels candidats a les eleccions del Barça l’estiu del 2021. L’absència d’un candidat impulsat des de la mateixa junta és un impuls notable per als que hi aspiren des de fora, com Laporta, Víctor Font i, si s’acaba presentant –perquè no ha dit res però ho està estudiant– Jordi Roche. Perquè no fa l’efecte que Emili Rousaud acabi fent el pas.

Que hi hagués tres candidats seria un signe de vitalitat institucional, ben diferent a d’altres clubs presoners de propietaris o de presidents que es blinden estatutàriament. A Víctor Font, que mesos enrere podia somiar amb unes eleccions plàcides sense oposició, li ha sortit competència. Tanta, que torna a brandar la carta de Xavi. Queda saber quin candidat serà el recomanat –més o menys explícitament– pel president Bartomeu o per un altre influencer del barcelonisme com Sandro Rosell.

Queda més d’un any per les eleccions. Difícilment un candidat podrà aglutinar al seu voltant tot el barcelonisme i el to general s’anirà enfilant de manera inevitable. Víctor Font ha estat molt crític amb la gestió de la directiva de Bartomeu però la seva retòrica ha estat fins i tot d’una correcció remarcable comparada amb les estripades de Rousaud. Laporta tampoc fa sang mentre espera l’auditoria i centra les seves preocupacions en l’economia i la imatge, més que en l’apartat esportiu. El suport a Sandro Rosell pel procés judicial i la presó que ha viscut en els últims anys i que el mateix Rosell no tingui previst presentar-se són detalls que poden contribuir a la distensió.