L’EDITORIAL
Un dia de noms propis
Futbolísticament, el 20 de maig sempre aporta una evocació blaugrana, però avui ens aporta dues novetats molt rellevants, la retirada d’Aritz Aduriz i la continuïtat de Robert Martínez al capdavant de la selecció belga com a mínim fins després del mundial del 2022.
Aduriz no podrà ni acabar la temporada. Als 39 anys, una lesió degenerativa al maluc l’obliga a la retirada immediata per ser operat. Una pròtesi –que té una vida llarga però no eterna i que no es pot canviar més d’un parell de vegades– és l’única solució per fer vida normal, amb una mobilitat correcta però allunyada de l’exigència de l’esport professional. Novament es fan presents els efectes perniciosos de l’esport d’alta competició.
Aduriz se’n va amb el record d’haver fet el seu últim gol contra el Barça, el llunyà agost, en la primera jornada. Un gol fet de xilena en el minut 89, en la primera pilota que tocava, que va valer tres punts. Aduriz, que ha aconseguit la fama de killer de l’àrea passats els 30 anys, té ja un lloc en la galeria de mites d’un equip tan mític i místic com l’Athletic, al costat d’Iribar, Zarra, Txetxu Rojo, Sarabia o Gainza. Deixa l’equip orfe d’un carisma que està per veure si els de la generació d’Iñaki Williams poden omplir.
Robert Martínez, per contra, continua. El balaguerí ha fet mèrits de sobres al capdavant de la selecció belga. Només la campiona França va apartar-lo d’una final a Rússia 2018 que per futbol mereixia de manera indiscutible. Formació en tots els terrenys, capacitat analítica i aquest model de futbol que tant ens agrada aquí també han estat arguments per a una renovació que inclou dues grans cites, l’Eurocopa i el mundial.