Opinió

GENERAL DEMPEUS

MIQUEL ROCA

Siberians sense cadira

S'hi passa molt de pun­te­tes en aquesta cam­pa­nya, però ja fa temps que és una qüestió relle­vant que, tard o d'hora, recla­marà una revisió pro­funda del con­cepte històric que ha asso­ciat ser soci del Barça amb dir «aquesta cadira és meva». Amb 172.938 socis i uns 85.000 seients del Camp Nou abo­nats, les xifres diuen que els socis sense abo­na­ment ja són majo­ria. Dilluns, en el debat de Cata­lu­nya Ràdio, San­dro Rosell par­lava de res­trin­gir l'entrada de nous socis perquè, per exem­ple, mai trenta mil sibe­ri­ans donats d'alta per inter­net pogues­sin domi­nar el Barça. Marc Ingla li deia que no s'inventés con­tes, que el club ha de ser obert, i Jaume Fer­rer callava. Agustí Bene­dito, en canvi, no deia què s'ha de fer amb la porta d'entrada de socis, sinó què s'ha de fer amb els socis que han entrat des que la porta es va obrir. No és un matís, és una diferència subs­tan­cial. La porta d'entrada de socis pot con­ti­nuar oberta, es pot res­trin­gir o es pot tan­car del tot, però el que ja és un fet és que la massa social s'ha doblat i ha modi­fi­cat el retrat tipus del soci, que ara és algú que par­ti­cipa de la pro­pi­e­tat del club, però que ha de bata­llar per una loca­li­tat si vol anar a veure un par­tit. Per a aquests socis, Bene­dito pro­posa des­comp­tes del 50% i no del 20% com fins ara en el preu de les entra­des i paga­ment per visió de franc, però més enllà de qui i què es pro­posi, el remar­ca­ble és que algun can­di­dat sigui con­seqüent, encara que sigui pel lícit interès elec­to­ral, amb el fet que entre la massa social del Barça s'ha produït aquest tomb gens anecdòtic. Ja era de pre­veure que un procés elec­to­ral en plena època de bonança espor­tiva escanyés els mar­ges del debat –per con­trast amb els impac­tes de les elec­ci­ons del 2003 i de la moció de cen­sura, aca­ba­rem per pen­sar si els esta­tuts no hau­rien de dir que les elec­ci­ons es faran només quan un des­ga­vell ho reque­reixi–, però era difícil ima­gi­nar una cam­pa­nya d'un per­fil tan baix en la qual només un pre­si­den­ci­a­ble ha posat fins ara sobre la taula, i de manera molt tímida, alguna idea res­pecte a aquesta nova rea­li­tat social del club. En una cam­pa­nya mar­cada pel que no es diu, és dema­nar l'impos­si­ble que algú expli­qui sense embuts que al Barça li ani­ria d'allò més bé reduir el nom­bre d'abo­nats i dis­po­sar en cada par­tit d'un paquet d'entra­des a la venda molt supe­rior a l'actual, però a par­tir de l'1 de juliol el nou pre­si­dent no hau­ria de con­ti­nuar fent veure que el club es pot gover­nar molts anys més sense tocar gens la relació tra­di­ci­o­nal soci seient. No implan­tar la filo­so­fia que cada seient és de tots els socis i cap és de ningú vol dir con­ti­nuar sense aten­dre el sec­tor de la massa social que ja és la nova majo­ria. Que és real i bas­tant més nom­brosa que la dels trenta mil ima­gi­na­ris sibe­ri­ans que, tots a l'una, gua­nya­rien unes elec­ci­ons.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)