Que un país com Catalunya, amb 7,5 milions de persones censades, tingui més d’un 8 per cent de la població amb llicència federativa i sigui una potència mundial en un grapat d’esports és digne d’admiració i també digne d’estudi. I, sobretot, és per fer-s’ho mirar perquè tot aquest potencial verificat any rere any es desenvolupa amb més voluntarisme que recursos. Avui hem publicat un article titulat “Conselleria de l’Activitat Física i l’Esport”, del periodista Francesc Xavier Navarro, que detalla la necessitat d’elevar l’esport al rang que li correspon. Recordar que tenir accés a un 1% de pressupost públic representaria una gran millora per a l’esport ja retrata la situació actual, que fa dècades que no és millorada substancialment, per falta de recursos. Per no referir-nos a la capitalització absoluta que fan les federacions espanyoles, el CSD i el govern espanyol de qualsevol èxit que tingui el seu origen en el potencial, el treball, la dedicació, la formació i el treball altruista que formen part del genoma de l’esport català de base, de la feina de les federacions, els clubs, els entrenadors i els esportistes.

A falta de dades que ho avalin, és una evidència que qualsevol altre país europeu de les dimensions de Catalunya i que disposi d’un estat ha de dedicar a l’esport uns recursos que multipliquen per molt els de Catalunya, per obtenir uns resultats semblants als de l’esport català, i sovint en esports menys universalitzats que el futbol, el bàsquet, el motociclisme, l’handbol, l’atletisme, la natació...

Les dades –els 620.988 catalans amb llicència federativa que publicarem en un informe demà, amb una proporció cada vegada més significativa de dones– no ens han de fer caure en el cofoisme. Han de servir com a força reivindicativa perquè d’una vegada es destini a l’esport –i no només el competitiu, també la pràctica de l’activitat física estretament relacionada amb la salut– el que correspon. En aquesta línia, la decisió de la UFEC de fer pressió per reclamar que a l’esport se li apliqui el tipus mínim d’IVA va en el bon sentit.