Tot el que envolta Leo Messi es magnifica fins a la hipèrbole. Fins a un punt és normal quan es tracta, pel cap baix, del millor jugador de la història blaugrana i del millor del segle XXI. Som dilluns i sembla que el drama d’alguns pronòstics de cara a la tornada de la lliga –Messi no s’entrena, Messi està lesionat...– es va desdibuixant. Messi ja s’entrena i ara es dona per descomptat que jugarà. A més, Luis Suárez està pletòric. El Barça arrasarà a Son Moix... Com si en cinc dies no hi hagués temps perquè ells dos –o qualsevol altre jugador del Barça i de les 41 plantilles professionals restants– pateixin recaigudes o tinguin un mal moment que els deixi sense la desitjada represa.

Aquest suflé aparentment desinflat en cinc dies ens hauria de fer pensar sobre la transcendència que donem a una part de la realitat. Sempre és preferible analitzar la realitat sencera i el seu entorn. Messi va tenir el que convenim que pot ser una lesió? Probablement, i no entrar a valorar la qüestió no només alimentava l’especulació sinó que no portava enlloc. Un cop admès que el far del Barça tenia un contratemps muscular, que tothom hauria pogut adjectivar la paraula lesió com li sembli i en funció dels dies que quedaven per al partit. I encertar-la, o equivocar-se.

Que el club no es va ni immutar és igualment cert, i a partir del coneixement directe del cas i del temps que faltava per al partit, s’ha vist que era una reacció lògica. A dia d’avui, si Messi no juga a Son Moix no serà pel que li va passar fa uns dies. Al capdavall, haurem assistit a una prova més que relats aparentment contraposats no tenen per què acabar sent excloents.