Per a un esportista professional, tres mesos sense contacte amb la competició deixa marca. I en l’últim mes, quan els jugadors han tornat als entrenaments, tampoc és que hagin pogut fer molts partidets. Imprecisions, falta de continuïtat en el joc, falta de tacte amb la pilota, són efectes habituals i hauran de passar un parell de jornades perquè la percepció de nivell futbolístic millori.

Malgrat tot, la reaparició del Barça ha guardat correspondència amb el que es transmetia des del desconfinament. Un equip activat, amb continuïtat en moltes fases i amb pressió alta per atropellar a estones el Mallorca i amb capacitat per gestionar els moments de crescendo del rival. Fa més l’efecte que els jugadors estan descansats sobretot mentalment. Bon senyal.

En tot cas, futbol i sensacions no tenen per què anar agafats de la mà. L’exemple és l’Espanyol, que va aturar-se en un moment de depressió i ha tornat amb una expressió d’estabilitat desconeguda, com si la motxilla de cuer s’hagués quedat a l’última estació del març. L’equip d’Abelardo ha completat una jornada rodona, amb el triomf contra l’Alavés –que no s’enganyi ningú, no tots els rivals jugaran amb 10 tanta estona i no remataran ni una sola vegada– i les derrotes del Celta i el Mallorca. En un sol dia, la meitat de la feina feta.

El tercer equip català que tornava a l’escena, el Girona, no podia aspirar a cap altre resultat diferent del que ha obtingut al camp del Las Palmas. Un empat a res que no li és gens útil per a l’ascens directe i que l’aboca a mirar la primera divisió a través de les eliminatòries de promoció.