PWC ha tancat l’auditoria de l’anomenat Barçagate sense haver pogut identificar conductes corruptes ni tampoc encàrrecs de difamacions a I3Ventures per part de la junta que, a més, no ha pagat preus inflats per la feina encarregada. Josep Maria Bartomeu n’ha fet bandera i ha minimitzat el trossejament del contracte de monitorització de les xarxes dient que ni és delicte ni contravé els estatuts, només se salta un acord intern de junta. No hauria de ser aquest un extrem menystingut, perquè si un contracte es trosseja és justament per saltar-se els controls interns. I si bé el mètode de treball d’I3Ventures podria estar subjecte a confidencialitat –argument del president per justificar l’opacitat de la feina encarregada– la mera existència del contracte i del seu objecte hauria de ser ben coneguda i transparent.

És probable que Bartomeu no s’expliqués amb prou precisió en les dues entrevistes que va concedir ahir. Per ser precís al màxim, res com una roda de premsa amb preguntes, respostes, repreguntes, matisos i puntualitzacions.

En tot cas, el president té ara l’eina –l’informe d’auditoria– per depurar les responsabilitats i complir el compromís adquirit quan va esclatar la polèmica de les xarxes socials. I també per reclamar que I3Ventures acabi la feina encarregada si vol cobrar el que s’estipulava en el contracte.

Caldrà estar atents per si en les pròximes setmanes apareixen o no noves informacions que s’hagin pogut escapar de l’auditoria. Si Emili Rousaud es retracta o no de les seves acusacions, o si Noelia Romero –la compliance officer acomiadada setmanes enrere– porta o no al jutjat el seu informe. Al 2020 i sent el Barça un gegant d’abast mundial, si hi ha substància informativa que ha passat per alt, acabarà aflorant. Com el mateix Barçagate.