L’EDITORIAL
Qui vol pujar a primera?
El Cadis és el primer equip que assoleix l’ascens a primera divisió. Ho ha fet sense jugar, l’endemà de deixar passar l’oportunitat de fer-ho amb una derrota incomprensible a casa, contra el Fuenlabrada. També perdia el segon classificat, l’Osca, al camp del cuer, i el Girona saltava a l’Anxo Carro de Lugo sabent que un triomf el situaria a dos punts de l’ascens directe. Tampoc va ser suficient per protegir un 1-2 forjat a cop de pilota aturada després del gol inicial dels gallecs. Encaixar en el minut 96, en l’última acció del matx, un empat que et descarta de l’ascens directe i t’envia a les complicadíssimes eliminatòries, és un error imperdonable que diu ben poc de l’enteresa d’un equip per afrontar situacions de màxim estrès com les que vindran inevitablement. Un error que va cometre el Girona, però tot seguit també el Saragossa desaprofitant l’oportunitat de situar-se en ascens directe amb una derrota 2-4 contra l’Oviedo).
La psicologia esportiva distingeix la pressió per guanyar de la pressió per no perdre. Considera estimulant la que es viu per ser campió o per pujar i molt negativa la que acompanya la lluita per evitar un descens. Els rivals dels grans fracassats de la jornada de segona A contradiuen la teoria perquè són dels que ja han baixat (Racing) o lluiten per evitar-ho (Lugo i Oviedo).
Psicologia al marge, l’interès del futbol català és mantenir dos equips a primera i per això és imprescindible que el Girona no sigui tan passerell com ha demostrat repetidament, fins i tot en la fase decisiva de la temporada. No és gens tranquil·litzador que continuï sent un mal competidor a fora i, a més, és probable que en el camí de les eliminatòries topi en un moment o altre amb el Saragossa, un històric de primera (58 temporades) que ja fa set anys que s’esbatussa a 2a A i que, malgrat que no va avalar Javier Tebas en les últimes eleccions a la LFP, no deixa de ser aragonès, com ell.