L’EDITORIAL
El Barça i el reclam del futbol brasiler
Sigui per l’estat econòmic del club, per l’impacte de la Covid-19 en el mercat de jugadors o per la necessitat de rebaixar el percentatge que representa la massa salarial en el pressupost del Barça –i la suma d’aquestes circumstàncies és demolidora– el club blaugrana canvia la seva estratègia de presència en el mercat de jugadors. De fet, en els últims temps ja l’ha desdoblat entre la recerca de l’estrella pagada obligatòriament a preu d’or (Coutinho, Dembélé i Griezmann serien els últims exemples) i incorporacions amb perspectiva a mitjà i llarg termini com Trincão (20 anys i 31 milions de cost per un jugador que ja ha marcat 9 gols a Portugal i que tindrà una clàusula de 500 milions), Pedri (17 anys, 5 milions de cost) o ara el brasiler Gustavo Maia (19 anys, 4,5 milions).
Trincão i Pedri s’incorporaran d’immediat i Maia anirà al Barça B, que encara no se sap si jugarà a segona A o repetirà a segona B. Apartant de moment el debat inconclús sobre la funció del filial i l’oportunitat de reforçar-lo amb jugadors fets fora del club, continua sent palesa l’atracció que exerceix el futbol brasiler en el Barça. I si bé és cert que Evaristo, Romário, Rivaldo, Ronaldo, Ronaldinho, Dani Alves, Deco, Belletti o Sylvinho han escrit pàgines de la història blaugrana, l’experiència de l’última dècada és de despesa sense resultats palpables, Neymar a banda (amb la seva pròpia problemàtica). Noms com Henrique, Keirrison, Douglas, Robert Gonçalves, Marlon, Vitinho o el colombià Yerry Mina –que venia de la lliga carioca– han passat pel club entre l’anonimat i la mediocritat. Això, els han tingut alguna presència avaluable. No és un balanç gaire espectacular com per continuar confiant en aquest mercat si no és per incorporar jugadors ben contrastats a Europa –en teoria Coutinho ho era i s’ha convertit en una rèmora–, una mala experiència que Gustavo Maia intentarà modificar.