L’EDITORIAL
Prioritats que canvien
Ante Tomic, que s’ha passat més d’una dècada competint amb els grans d’Europa (tres temporades al Madrid i vuit al Barça) acabarà jugant amb tota probabilitat amb el Joventut en un dels fitxatges més impactants que es veuran aquest estiu. Tomic, probablement el pivot amb més bon moviment de peus d’Europa, ha hagut de canviar el seu ordre de prioritats per firmar per la Penya, un club que no juga Eurollliga sinó Eurocopa i que no aspira als títols.
El pivot croat probablement no és jugador d’un potencial campió de l’Eurolliga, però el que és segur és que és determinant quan es baixa un nivell. Avui dia, els equips top d’Europa només sospesen incorporar jugadors amb tant talent com físic. A Tomic, de talent li’n sobra en proporció similar a les seves mancances atlètiques, per bé que en les temporades amb Pesic ha mostrat una capacitat de sacrifici impròpia d’una estrella que ja té 33 anys.
Tomic podria haver guanyat molts més diners que a la Penya. Però està a gust amb la seva vida a Barcelona i no és el primer que, en temps d’incerteses, sacrifica el salari a canvi d’estabilitat, de la poca certesa que volta pel món. Ho va fer un any enrere el seu ja excompany Nikola Mirotic quan va renunciar a una retribució milionària per de no haver de canviar de residència cada pocs mesos. A conseqüència del confinament, molts esportistes han expressat que han vist la llum, que la pandèmia els ha fet canviar l’ordre de prioritats, que han après a valorar altres aspectes diferents dels diners o la vida a tot drap. Molts ho han proclamat als quatre vents. Alguns, com Tomic, prediquen amb l’exemple.