L’EDITORIAL
Calen mesures anti-Covid més selectives
La qüestió no és discutir si han faltat rastrejadors o si Salut ha tingut imprevisió en paral·lel al relaxament de les conductes de la població. Des del desconfinament hem arribat a dues conclusions respecte al que ens espera: que haurem de conviure durant mesos amb el coronavirus –que no sigui un any...– i que els rebrots s’hauran d’atacar selectivament perquè els que tenim la desgràcia de ser ciutadans d’estats no frugals no ens podem permetre aturar més l’economia.
En aquest context, a les administracions se’ls ha d’exigir que no prenguin les decisions pel broc gros, com es va fer a la primavera segurament sense alternativa en aquell moment. Ara és diferent i s’ha de ser selectiu, quirúrgic si cal. L’efecte sorpresa no existeix, el sistema de salut ha d’estar més preparat i la ciutadania no pot al·legar desinformació.... però sí confusió.
Perquè algunes decisions no tenen cap claredat argumental. Parlant d’esport, costa trobar sentit a tancar establiments, limitar aforaments i aturar negocis que ja s’havien preparat per operar amb restriccions quan, en canvi, no es poden/saben perseguir les conductes de risc que han recuperat joves i no tan joves. Si la cultura és segura, l’esport també n’és. No és més arriscat anar al gimnàs, a la piscina o al pavelló amb les limitacions i controls d’accessos i aforament, que fer esport a l’aire lliure. El sector de l’esport, com el de la cultura, ha donat resposta als requeriments amb plans de contingència i, mentre no es demostri que són focus de contagi, no mereix un tancament preventiu com el que ha patit. És massa fàcil i té un punt d’arbitrari decretar l’aturada d’activitats acotades i amb facilitat de rastreig dels contactes en cas que hi hagi un brot, mentre es continua tolerant la mobilitat indiscriminada –400.000 vehicles van sortir de Barcelona el cap de setmana passat tot i les recomanacions– l’acumulació de gent a les platges, al transport públic i en tantes altres situacions on, si hi ha un contagi, no es podrà seguir el fil per la simple raó que és impossible saber els noms dels assistents. El criteri ha de deixar de ser que l’activitat sigui essencial o no, per deixar pas al càlcul de risc.