Cada dia que passa creix l’esperpent en la gestió de les eliminatòries d’ascens a primera divisió. Qui dies passa anys empeny i quan arribem al setembre aquest desgavell quedarà com una nebulosa en el passat, però la realitat és que el conjunt d’interessos entre LaLiga la RFEF i el CSD, no sempre coincidents, estan determinant un desenllaç penós.

Ja és difícil d’assumir que al Fuenlabrada s’hagin registrat 28 positius (28!) quan en els 41 equips restants del futbol professional espanyol s’ha sabut contenir els contagis. Han hagut de passar alguns dies per prendre una determinació –suspendre el partit contra el Deportivo i, per tant, deixar el Fuenlabrada sense possibilitats de disputar les eliminatòries– que es veia venir, de la mateixa manera que era previsible que els positius anessin creixent des d’aquells sis primers del passat dilluns 20. Tebas ja ha metabolitzat que haurà de negociar amb el Fuenlabrada o es trobaran al jutjat. Si aquesta solució estava cantada, per què esperar una setmana? I si ja s’ha fet oficial, quina és la raó perquè encara no s’hagi comunicat la data dels primers partits? Quan, a més, els implicats ja saben que han de passar immediatament les proves PCR corresponents... Ni té cap sentit ni fa cap gràcia que demà li diguin a l’Almeria que dijous o divendres ha de jugar a Montilivi, quan no n’hi ha cap necessitat. Al cap i a la fi, al camp hi saltaran entre 22 i 32 jugadors –persones– que afronten el moment més important de la temporada –de la seva vida esportiva, per a alguns– i ho hauran de fer amb una preparació menor de l’aconsellable. Després ens queixarem que els jugadors viuen en una bombolla aïllada de la realitat, ben assortida de diners i luxes, però des de la patronal del futbol els estan empenyent cap a la deshumanització a base de considerar-los només un número, una simple peça més d’un gran engranatge de fer diners.