Prou que ha tardat el govern a proposar un nom per presidir Circuits de Catalunya. Fa cinc mesos que Vicenç Aguilera va dimitir i, tot i que pel mig hi ha hagut la fase més dura de la crisi sanitària, s’haurà de veure si la falta d’un representant institucional tindrà alguna influència en el gran objectiu de país des que Andreu Mas-Colell es va convèncer que no havia de tancar el circuit de Barcelona-Catalunya: mantenir el contracte de la F-1, un esdeveniment que per uns 10 milions de mitjana anual d’inversió pública ofereix un retorn d’uns 200 en forma d’impacte econòmic (amb 40 milions d’IVA associats). Per alguna raó els alcaldes de la zona han aixecat sempre la vara en defensa de la instal·lació.

Ara els nord-americans de Liberty hauran de parlar amb Maria Teixidor i Josep Lluís Santamaria enlloc de fer-ho amb Vicenç Aguilera i Joan Fontserè. Enlloc està escrit que no puguin repetir els èxits dels seus predecessors. Pel bé del país, convé que sigui així i cal desitjar-los sort i encert. Liberty (i Dorna, promotor de MotoGP, no ho oblidem) són grans corporacions que tenen com a raó de ser l’explotació d’un negoci. I els negocis demanen garanties. Que l’ombra del rerefons de pugna política plana sobre el nomenament conjunt de presidenta i director general no és un missatge que acompanyi positivament un canvi d’interlocutors. La confiança és un actiu que es conrea amb el temps, però els diners a sobre de la taula també hi ajuden molt.