L’EDITORIAL
Mesures radicals per acabar d’una vegada la segona A
La cadència dels esdeveniments en el desenllaç de la segona A i la promoció a primera és incessant. Fa la sensació que com més dies passen abans no arrenquen les eliminatòries, més oportunitats s’ofereixen a l’aparició d’incidents de recorregut de més o menys gravetat. Concretant, que avui s’hagi conegut un positiu a l’Almeria –rival del Girona– i del Saragossa –rival de l’Elx (o del Fuenlabrada?)– ha d’aconseguir d’una vegada que els responsables d’aquest negoci estableixin un pla detallat que pauti dates, situacions i solucions de manera exhaustiva, assumint que els esdeveniments les poden tornar a desbordar.
El que no pot ser és que, ara per un positiu, ara per un altre, es vagin ajornat les eliminatòries i, d’aquesta manera, hi hagi la temptació que els equips nets donin uns dies de festa als jugadors. Ja s’ha vist què ha passat... Hi ha marge temporal, però l’inici de la primera divisió 2020/21 està anunciat pel 12 de setembre. Si es mantenen les dues eliminatòries d’ascens, és materialment impossible que s’acabin abans de mitjan agost, i el marge que deixaria a l’equip premiat amb l’ascens per reconfigurar-se seria mínim, i per les vacances dels jugadors, encara menor.
De tots els implicats, a dia d’avui només el Girona i l’Elx no tenen positius. Certament, l’Almeria i el Saragossa només n’han reportat un, però el temor que una nova tanda immediata de test PCR en faci aflorar més casos és consistent. Cal programa i cal determinació.
I també cal apel·lar a la professionalitat dels jugadors, no sempre a l’alçada del seu salari i de les conseqüències col·lectives dels seus actes. Quatre dies de festa i positius a l’Almeria i el Saragossa, dos equips que han d’afrontar els partits que donen sentit a la temporada, presenten positius. Injustificable signe d’immaduresa que posa en risc inversions milionàries i il·lusions col·lectives. Si no són capaços de comportar-se i seguir els protocols amb professionalitat, la mesura adequada és un tancament en una bombolla, com va fer l’ACB a València, i resoldre ràpidament les eliminatòries. Si s’han fet tancaments perimetrals en determinats territoris, no h ha d’haver cap problema per garantir el control d’un centenar de futbolistes.