El Barça ja és a les semifinals de la Champions. La fita que no va aconseguir de manera tan dolorosa l’equip masculí l’ha assolit el femení amb autoritat notable. No sempre es pot comprar en un pla d’igualtat, perquè el Bayern de Munic és ara mateix un rival de màxima categoria i l’Atlético, víctima aquesta tarda de les jugadores de Lluís Cortés en la seva cinquena presència consecutiva en uns quarts de final. L’antic domini colchonero de la rivalitat amb les blaugrana ja fa un parell de temporades que ha canviat de mans (lliga i supercopa ja eren del Barça). A més, cinc baixes per Covid-19 i una per sanció han estat massa.

Ara sí que el Barça es juga les garrofes per tornar a ser en una final que ja va tastar un any enrere, i de manera agra (derrota 5-1 contra l’Olympique) i dolça (primera final de Champions per a una secció que és a la superlliga des de fa 15 anys però que és professional tan sols des del 2015. El rival de de semifinals és el Wolfsburg, un dels grans d’Europa que havia fallat a les últimes grans cites i que ha resolt els quarts de manera esfereïdora, per 1-9 contra el Glasgow City que, certament, no és un equip top. I en l’altra part del quadre hi continua sent l’omnipotent Olympique de Lió.

Causava certa basarda la possibilitat que una victòria fàcil contra l’Atlético generés una falsa sensació de comoditat. Per sort, no ha estat així i de la mateixa manera que la superioritat futbolística del Barça és manifesta, l’ancestral facilitat de les matalasseres per ser un equip molt incòmode s’ha mantingut. Tot un avís que aquestes competicions que es resolen a partit únic poden amagar moltes trampes.