El Girona té avui l’oportunitat d’esmenar l’error majúscul que va ser el descens a segona A en una temporada i unes circumstàncies que no li corresponien. N’hi ha prou que superi l’Elx a Montilivi –fins i tot un 0-0 valdria– perquè el Girona ocupi el lloc que ha deixat vacant l’Espanyol com a segon club català de primera divisió.

Qualsevol resolució a 90 minuts causa un neguit manifest en els protagonistes i entre el seu entorn. Lògicament, és un cara o creu que en el cas del Girona representa la possibilitat de fer valer el fet diferencial, el jòquer que tot equip que acaba de baixar de primera té durant la primera temporada a segona A. Si demà no hi ha ascens, els gironins passaran a ser un pressupost més de la categoria de plata, que no t’invalida per assolir l’ascens però que t’iguala amb la resta.

Acabi com acabi l’eliminatòria contra l’Elx –un equip que ha entrat en la fase d’ascens gairebé sense comptar-hi– el Girona haurà conclòs la temporada de manera molt diferent a l’anterior i, sobretot, havent esborrat del mapa aquella sensació d’inacció que el va acompanyar tota la temporada 2018/19, la del descens. Tant és així que haurà tingut tres entrenadors (Unzué, Juan Carlos Moreno i Pep Lluís Martí) abans de contractar Francisco, que ha havia estat l’objectiu número 1 per començar la temporada. Un grau d’intervenció substancialment diferent a del curs anterior, que va començar i acabar Eusebio.

En tot cas, si el Girona consuma el desitjat retorn a primera, no tindrà ni un minut de descans. Cinc setmanes per moure’s en un mercat ja trillat –per sort Francisco té contracte– i organitzar una pretemporada pràcticament sense partits de preparació –la resta d’equips de primera arrenquen el 12 de setembre– afegiran una dificultat extrema a un any que ha estat de tot menys convencional.