No serà, l’any de la Covid-19, de gran record per a Marc Márquez. Aquella maleïda caiguda per anar a buscar un segon lloc després d’haver remuntat 14 posicions i la sorprenent recaiguda quan va cedir la placa que li mantenia a lloc l’húmer fracturat li ha acabat costant la temporada. Perquè si el títol estava perdut –els 70 punts del líder Quartararo eren i són irrecuperables– ara ho està la temporada pràcticament sencera. Finalment, la política comunicativa de l’equip i de l’entorn de Márquez ha assumit la veritat: que amb dos mesos més de baixa podrà reaparèixer per disputar tres o quatre curses i que si s’allarga a tres, amb prou feines podrà competir en l’última del campionat.

La baixa de Márquez ha deixat un buit que els teòricament més ben dotats no han pogut o sabut omplir. Les Yamaha, amb Quartararo i Viñales, van arrencar amb potència però s’han anat fonent i avui la descavalcada, voluntària i esgarrifosa, de Maverick Viñales a 230 km/h a final de recta és la imatge més visible que tampoc sense Márquez en pista Yamaha és capaç de governar. Ni Dovizioso. Que amb cinc curses disputades el líder només hagi sumat 70 punts de 125 possibles és simptomàtic. La cara interessant és que hi ha hagut quatre guanyadors diferents i que 11 dels 12 primers del campionat ja han visitat el podi.

Encara falten nou curses però fa tot l’efecte que, a diferència dels anteriors, aquest 2020 el campionat allargarà la incertesa fins a l’última cursa. Un motiu més per calibrar com es mereix la vàlua exacta del domini aclaparador al quals ens té (mal) acostumats Marc Máquez, un pilot d’una altra dimensió que, un cop recuperat, tornarà a ser la referència l’any 2021.