OPINIÓ
L’adeu de Messi també és una oportunitat
Amb la perspectiva del temps, que hagi estat Messi qui hagi decidit el moment de sortir del Barça s’acabarà veient com una oportunitat i no com un drama. Serà l’últim servei que haurà fet l’argentí al club i no la mala jugada que –sobretot per les formes– és ara, amb el burofax encara calent. Quan un club disfruta durant tants anys d’un jugador d’aquesta dimensió, el més probable és que no sàpiga trobar el moment d’acabar. Només una planificació despullada de tot vincle emocional, asèptica, germànica, del Bayern de Munic –que tampoc l’encerta sempre–, pot encertar aproximadament el moment d’iniciar el relleu d’una generació, d’una estrella, fins i tot d’un model d’equip tan lligat a un jugador.
D’aquesta manera, és Messi qui estalvia al club el tràngol d’haver de decidir quan el jugador més decisiu de la seva història ha de deixar de ser el pal de paller. L’intercanvi de burofaxos no és la manera ideal de resoldre una relació de vint anys, res a veure amb el comiat exemplar de Xavi i Iniesta –ben correspost pel club–, però, si es gestiona bé l’acord de sortida, el traspàs de Messi deixarà uns quants milions a la caixa que en època d’incertesa seran decisius per iniciar una reconstrucció més a fons del que es comptava. Igualment, el centenar de milions que alliberarà en el pressupost donen per a molt, i estaria bé que no es gastessin tots per situar la relació salaris/pressupost lluny de la zona de risc actual.
Que Messi marxi ara accelerarà una transició que es podrà completar d’una manera molt més ràpida que amb tot el tacte (o precaució, o mandra) que caldria amb l’argentí al club. Koeman, de qui ja hem vist que no té contemplacions per comunicar per telèfon a Suárez que no hi compta, tindrà encara les mans més lliures, i l’absència del paraigua protector de Messi serà un avís a la resta de la plantilla que tothom ha deixat de ser intocable i que tots els rols estan en revisió permanent. Un estímul en tota regla: o t’arromangues o no tens lloc al Barça.
De vegades, de sacsejades en tota regla com la que està patint el Barça en surten grans oportunitats que s’han de saber jugar bé. Quan Guardiola va ser promocionat al lloc de Rijkaard, va prescindir de Ronaldinho i Deco, i va anar d’un pèl que no fa fora Eto’o. I van arribar els millors anys del Barça amb Messi i uns escuders de luxe. De Jong, Riqui Puig i Ansu Fati tindran ara la possibilitat de demostrar que poden ser els nous Xavi, Iniesta o Busquets.
Puntualitzem: que marxi el millor jugador del món, qui sap si de tots els temps, i que probablement vagi a reforçar un rival no pot ser una bona notícia. Però no cal fer-ne cap drama. Un dia o altre havia de passar.