La llegenda negra de la F-1 actual diu que ha de ploure perquè no guanyin els de sempre, i a fe de Déu que la majoria de vegades és així. Hamilton i Mercedes acabaran l’any de la Covid-19 amb un altre títol, però la cursa d’avui, en una pista de llegenda –Monza, que ja formava part del calendari del primer campionat, el 1950– i en sec permet tornar a creure en aquesta disciplina com una competició d’interès alhora que dona pistes sobre com actuar sobre el reglament per afavorir la competitivitat.

Ha guanyat un francès de 24 anys, Pierre Gasly, a davant d’un espanyol de 26, Carlos Sainz, i d’un quebequès de 21, Lance Stroll, que hauria estat el vencedor si no hagués comès una errada quan era líder. Tots tres arribaven a Monza sense cap victòria. Els seus equips, Alpha Tauri, McLaren i Racing Point, estan molt lluny dels dominadors, Mercedes i Red Bull. Per a Alpha Tauri, a més, és la seva segona victòria després de la que va aconseguir un tal Sebastian Vettel el 2008, quan l’equip es deia Toro Rosso, justament a Monza.

Per explicar aquest podi insòlit seria molt fàcil argumentar que Hamilton hauria guanyat amb una mà sense la penalització que li van imposar –i així hauria estat–, que Verstappen tampoc ha acabat la cursa i que parlar de decrepitud a Ferrari és quedar molt curt. Però, sent tot cert, és massa simplista. Val la pena anotar les dificultats dels Mercedes per avançar rivals. Que un McLaren hagi estat un mur per al sobrevalorat Valtteri Bottas es pot entendre, però que Hamilton hagi patit tant per avançar el Red Bull d’Albon en les últimes posicions del grup és simptomàtic. Els Mercedes són magnífics, un conjunt superior, i Hamilton és un fora de sèrie com Verstappen, Leclerc i potser ningú més. Però si no surten a davant i no s’escapen i la pista obliga a posar poca càrrega aerodinàmica per afavorir la velocitat punta –per alguna raó es coneix Monza com el Temple de la Velocitat– els bòlids alemanys ja no són hegemònics. El camí per reconduir l’interès per la F-1 és clar: igualar els monoplaces a base de retallar la preponderància de l’aerodinàmica o qualsevol altre factor que tregui pes al factor pilot. Liberty, el promotor de la F-1, és de matriu nord-americana, i en la IndyCar pot trobar bons exemples de com actuar.