L’EDITORIAL
El vot de censura i el dilema de Bartomeu: dimissió i alternatives
Els impulsors del vot de censura al president i la junta del Barça han superat totes les previsions i, amb 20.687 signatures de suport, haurien d’haver estat molt matussers perquè les vàlides no arribessin a les 16.520. Hi haurà, per tant, escrutini a la junta per part dels socis el mes vinent.
Abans d’entrar a valorar-ne les conseqüències, una consideració per posar en valor aquesta ingent quantitat de firmes de suport. Si en plena pandèmia, havent d’anar personalment i voluntàriament a uns quants punts de recollida, sense la facilitat logística que proporciona el Camp Nou un dia de partit i amb el compromís que sempre implica quedar identificat –ben diferent d’una votació secreta– que els promotors de @MesQueUnaMocio hagin trencat i per molt el sostre que hi havia fins ara, porta a dues conclusions. Que han treballat prou bé –tot i les dissensions dels últims dies– i que el vot de censura està ben motivat entre el soci blaugrana.
Aquesta última evidència és la que porta a pensar que la majoria qualificada de 2/3 de vots afirmatius a la destitució de la junta és assolible. I és a partir d’aquesta anàlisi que Bartomeu ha de prendre decisions. Si veu clar que pot ser destituït i legítimament s’ho vol estalviar, pot fer cessar la seva junta i dimitir. Però no podrà evitar presentar els comptes a l’assemblea. I si decideix plegar, no hauria de fer-ho abans que es tanqui aquest mercat de jugadors. Tancar la formació de la plantilla 2020/21 sembla una responsabilitat ineludible per part seva.
Si les pròximes hores encarrilen el futur del Barça cap a aquesta via, entraria en joc una junta gestora, que podria mantenir el 20 i 21 de març com a data de les eleccions o avançar-les, com sembla més lògic. Si la primavera del 2021 ja es percebia llunyana, per a una gestora que no ha sortit de les urnes s’intueix indefensable.
No s’hi val que plegui el president i la resta de directius es mantinguin en els càrrecs, perquè el vot de censura afecta tota la junta directiva. I si es pogués, seria un subterfugi massa barroer. Aquesta solució s’hauria pogut portar a la pràctica quan Messi va complir el requisit de Bartomeu, que l’havia reptat que digues en públic que ell era el causant de la seva decisió frustrada de marxar del Barça.
Pot ser, també, que Bartomeu conclogui que 20.687 firmes no impliquen l’èxit del vot de censura ni són un volum significatiu per renunciar al càrrec sense un mandat més explícit, o que si Laporta va continuar de president després d’haver perdut el vot de censura però no per la majoria exigida, ell també hi té tot el dret, o que, al cap i a la fi, ja hi ha un calendari públic de final de mandat. En aquest cas, el Barça s’encamina a una tardor calenta que arrencarà en l’assemblea i que no se sap ben bé quan s’acabarà i si tindrà efectes desestabilitzadors als terrenys de joc.
El gener del 2015, després de la topada entre Messi i Luis Enrique a Anoeta, Bartomeu va ser molt llest anunciant que avançava les eleccions. Va desactivar una oposició bel·ligerant que a partir d’aquell dia es va haver d’organitzar per concórrer a les urnes i va treure tota la pressió a un equip que va acabar guanyant el triplet. Ara s’espera una altra decisió estratègica de categoria per part del president.