Deia Jordi Moix en una entrevista publicada aquesta setmana que el Barça confia que no es complirà l’escenari més pessimista dels tres que ha dibuixat per esbossar el pressupost 2020/21, i que és que no hi haurà públic al Camp Nou durant tota la temporada. Ho desitja ell, i ho implorem tots, perquè les conseqüències econòmiques serien devastadores. Però l’escenari intermedi (públic a partir del febrer) ara mateix ja fa patir. Si la UEFA va ingressar la xifra rècord de 2.816 milions el curs 2018/19, aquestes xifres estan en l’aire ara mateix, i d’aquests diners en depèn una bona part del finançament dels clubs, que la temporada 2019/20 es van repartir 1.950 milions i el curs que comença aquest dimarts haurien de ser 2.040.. Si el premi pel títol del Bayern és de 118 milions és fàcil adonar-se de la importància d’aquest concepte. Per al Barça o el Madrid, arribar a quarts de final els pot representar prop de 80 o 90 milions d’euros entre fix (25), premis per resultats i l’anomenat market pool, un nou concepte basat en uns coeficients que en els cas dels blaugrana els reportarà uns 35 milions. 80 milions és només un 10 per cent del pressupost dels clubs grans –i en temps de retallades, tot és significatiu– però pot arribar a ser una quantitat percentualment molt important en clubs de menys múscul econòmic però habituals participants en la Champions, com l’Ajax o el Xhakhtar, per posar un parell d’exemples.