El Barça debuta demà en la Champions, en aquest Camp Nou d’ambient gèlid que ni l’autorització de la UEFA podrà animar per culpa dels rebrots locals de Covid-19. No val la pena desitjar que la solitud sigui efímera perquè la tendència és més aviat la contrària. Amb tot, el nivell del rival, el Ferencváros, permet pensar en una estrena amb el resultat a favor per als blaugrana. Que és del que es tracta mentre Koeman no se’n surti de millorar prestacions i continuï reclamant fitxatges, ara en el mercat d’hivern.

L’estrena és demà però per anar bé, la Champions li ha de durar uns quants mesos al Barça. Les trompades de Roma, Anfield i sobretot de Lisboa són tan contundents que han estabornit el Barça en el sentit més ampli: equip, club i entorn. I perquè és el Barça, que en un altre club haurien causat una fusió nuclear. En tot cas, el 2-8 contra el Bayern encara sagna mentre Koeman intenta suturar una ferida oberta i gens superficial, de les que no es curen amb quatre victòries.

Quan al malalt li canvien el metge es busca una millora terapèutica, buscant un efecte somàtic però també els beneficis d’una nova expectativa de progrés. És un tractament de llarga durada, que ha d’admetre algun estancament si a canvi es detecten avenços, com el que ja es detecta en l’apartat de les responsabilitats individuals.

En el punt de partida, el Barça no està en condicions de guanyar la Champions. De fet, sembla que ni tan sols la lliga. Els que, si a la primavera es repliquessin la correlació de forces actual, tallarien el bacallà serien el Bayern i el PSG. La resta dels galls han de canviar la pluma. Però al maig potser Van Dijk ja torna a ser el puntal defensiu del Liverpool de Klopp i qui sap si Koeman ha trobat la pedra filosofal, el Madrid ha recuperat el gol i la solidesa defensiva que li falta o el City s’ha llepat les ferides. Mentrestant, el que s’ha d’esperar del Barça és que continuï sent responsable i es mostri més resolutiu que dissabte a Getafe. Avançar també consisteix a sumar en els fangars.