Si els promotors del vot de censura van superar amb escreix el llindar mínim de firmes, no hi havia cap circumstància que legitimés no sotmetre’s a l’escrutini del soci del Barça. Res... excepte una pandèmia en fase de descontrol, que ha brindat oportunitats a la junta per intentar maniobres dilatòries que han trobat a davant un govern particularment inflexible i disposat a anar arraconant el president cap a la dimissió.

Sorprèn el mur que ha plantat el govern (o una part) a davant de Bartomeu. L’immobilisme en els terminis, en ple estat d’alarma i quan el criteri general des de la primavera ha estat la flexibilitat, fa sospitar que també el vot de censura del Barça ha estat objecte de disputa entre els socis del govern.

Plegar és, en una mirada curtterminista, una solució que no és al manual d’un president que s’ha distingit durant tot el mandat per optar sempre per la sortida cap endavant. Per tant, la decisió és indici del grau de pressió que suportava. Bartomeu renuncia a l’oportunitat de defensar-se abans del vot, basant-se en els resultats esportius de l’última dècada, en la regeneració que s’ha posat en marxa i que personifiquen Ansu Fati o Pedri, a haver estat capaç d’evitar que Messi marxés, i en els esforços en la gestió econòmica que li han permès reduir a la meitat les pèrdues previstes en una temporada de pandèmia que és la primera que es tanca amb inevitables pèrdues. És possible que hagués perdut el referèndum, però amb la majoria qualificada de dos terços que cal perquè prosperi la destitució, hi havia marge per remuntar les enquestes.

La dimissió, amb la perspectiva del temps, haurà evitat un munt de situacions de risc a un soci amb una mitjana d’edat massa alta per no quedar-se a casa les setmanes que venen. La junta haurà perdut quatre mesos de mandat. Pretendre que podrien influir de manera rellevant en el futur del club no s’ajusta a la realitat. Per tant, globalment és una solució positiva, amb la recança de quedar-nos sense saber si el linxament de Bartomeu a Twitter es correspon amb el criteri del soci, que és qui decideix.

El comptador comença a córrer avui. Els pròxims dos o tres mesos tampoc seran un bon moment per convocar eleccions, però s’han de fer perquè el marge de maniobra d’una gestora –a diferència del d’un president, per qüestionat que estigui– és limitadíssim i el risc d’inestabilitat, creixent.