Si ‘Spain is different’, els Estats Units també. Amb l’avantatge que els hereus d’Abraham Lincoln són la primera potència mundial. Si un maníac com Donald Trump, després de quatre anys de mentir a diari, de denigrar minories –ètniques, socials– i no tan minories –les dones són la meitat de la població–, encara pot arreplegar tant suport electoral per molt que al davant hi tingui un peix bullit, les preguntes sobre què passa als Estats Units afloren inevitablement a les ments dels ciutadans amb consciència global. L’America first de Trump al 2016 ha esdevingut una gran fake new. Les estrelles mediàtiques l’han combatut majoritàriament i l’esport li ha girat l’esquena fins al punt que campions de l’NBA i de l’NFL s’han estalviat la recepció a la Casa Blanca. Són creadors d’opinió, però no han fet un forat prou profund per desallotjar el perillós magnat del poder de manera inapel·lable. Ni tan sols el moviment black lives matter, ni el coronavirus que el va enviar a l’hospital. En tot cas, és irrefutable que el que surt de la ment, de la boca i del twitter de Trump entra en col·lisió amb els valors que propugna i inculca l’esport.

La capacitat de supervivència de Trump és un fenomen digne d’estudi. Ultraconservador, racista, misogin, classista, mentider compulsiu, irrespectuós, intolerant amb la dissidència... la llista d’epítets aplicables al president dels EUA és inacabable. Però morirà –políticament– amb les botes posades.

Ni la vella i esgotada Europa està en condicions de posar-se en el lloc de l’heterogènia i particular ciutadania nord-americana, ni tampoc té legitimitat per anar donant lliçons de democràcia a ningú, però és preocupant que la burda tàctica de repetir mil cops una mentida perquè sembli veritat –“ha sido ETA”, trucava Aznar als directors de diari després de l’11-M d’Atocha, i els palmeros de la caverna li van seguir el joc durant anys– hagi pogut fer tan forat.

Tothom ensenya la història, la geografia i la geopolítica com vol, però és altament inquietant que el resultat de l’escolarització dels Estats Units sigui compatible amb els valors –potser n’hauríem de dir antivalors– que professa el negacionista Trump.

És una anècdota, però il·lustra que el biaix ultranacionalista i ultraconservador (dir-ne el mal ja és una qüestió de cadascú) no és conjuntural ni és culpa de Trump, ni tan sols dels republicans: a mitjans dels anys 90, aterra a Catalunya un jugador de bàsquet acabat de graduar a la universitat de San Diego, a la cosmopolita Califòrnia. Fa un parell d’anys que Barcelona ha estat la postal del món amb uns Jocs Olímpics que en aquell moment ja s’intueixen per a la posteritat, memorables. El delegat de l’equip gairebé cau d’esquenes quan el jugador obre una de les maletes... que només conté quantitats industrials de tubs de pasta de dents.