Mentre molts estan embadalits pel lideratge de la Real Sociedad, la realitat és que la pauta de la primera divisió en la jornada 10 la marca l’Atlético, el rival del Barça demà al vespre al Wanda. L’equip de Simeone és tercer, a tres punts de la Real... amb dos partits menys. No cal ser cap gínjol per deduir que el líder efectiu de la lliga és l’equip matalasser, l’únic imbatut de la competició (de nou amb el matís d’haver jugat dos partits menys) havent rebut tan sols dos gols dels seus set rivals (Granada i Osasuna). Combinem-ho amb 17 gols marcats malgrat dos 0-0 en el tram inicial de campionat i tindrem centrada la qüestió de quin és el potencial del rival del Barça.

Girant l’oració per passiva, el Barça té una segona gran oportunitat de sumar més que tres punts, els de la victòria i els que priva d’obtenir al rival. En la primera ocasió, en el clàssic del Camp Nou, va fallar de manera ostentosa. Avui, a camp contrari però sense temperatura ambiental, una victòria situaria l’equip de Koeman a només tres punts de l’Atlético, però perdre-hi eixamplaria la diferència a nou. S’ha de fugir d’infantilismes: avui –jornada 10, en quedaran 28– el Barça no es juga mitja lliga, però un forat de nou punts a aquestes alçades abonaria la teoria de l’any de transició. Massa aviat per anar tan a remolc.

I és remarcable que l’Atlético hagi arrencat amb aquesta fiabilitat quan l’últim dia de mercat va perdre una peça tan rellevant en el mig del camp com Thomas, prou ben substituïda per Kondogbia, i ja venia d’un fiasco europeu després d’un any de reinvenció en què havia vist volar gairebé la meitat de la seva columna vertebral (Godín, Juanfran, Filipe Luis, Griezmann...). La falta de gol sembla superada –el discutit Joao Felix n’ha marcat cinc, igual que Luis Suárez, demà absent– i el cholismo continua campant pel Wanda. És un model que el seguidor més gourmet detesta, però no se li pot negar les virtuts: efectivitat, optimització de recursos i connexió sòlida amb l’entorn. Però per sobre de tot, és l’única manera que un club que no està entre els top per pressupost s’hi pugui fer un lloc. I en això Simeone sí que ha triomfat.