Quan Griezmann va fitxar pel Barça es va filtrar que Messi no el rebria amb els braços tancats i ara el francès ha explicat que aquells minuts de televisió anomenats La decisión i produïts per l’empresa de Piqué no van caure gens bé en el fetge de l’argentí.

Griezmann va aterrar a Can Barça i la seva primera temporada, amb dos entrenadors i un encaix posicional complex al camp, va derivar gairebé en una crisi d’identitat mentre Messi, sempre ell, continuava erigint-se en el far de l’equip que va tancar la seva decadència amb un 2-8. Durant el curs passat, la transcendència de Messi i de Griezmann no podien ser més distants, però el seu estat d’ànim anava convergint.

I comença l’any I de la transició, amb l’ànim decaigut i punt de mira desviat de l’argentí després de la frustrada sortida del Barça, i amb el mateix Griezmann pla, menys desubicat però tan poc resolutiu com en el passat. La dimissió de Bartomeu, assenyalat per l’argentí, tampoc té l’efecte catàrtic que s’esperava i Messi, després d’haver de donar explicacions a hisenda a l’aeroport quan tornava de l’aturada de seleccions –ja són ganes– i torejar els mitjans de la carnassa esportiva, acaba exclament que n’està tip de tenir la culpa de tot en el Barça.

Passen cinc dies i Griezmann, que no parlava aquí, se sincera amb Valdano i a banda d’un canvi de sistema, la desfilada d’entrenadors i la pandèmia, empatitza amb Messi: “Necessito l’ajuda de tothom, sembla que sigui l’únic culpable”. Sent positius, s’ha de confiar que aquesta angoixa compartida per tots dos en una setmana tan complexa es converteixi en la valuosa societat futbolística que el barcelonisme somiava l’estiu del 2019. Si no és així, amb la quantitat d’entrebancs que està patint el Barça, el resultat d’aquesta temporada ja es pot intuir.